VALE MÁS SER DUEÑO DE 1 EURO QUE ESCLAVO DE UN MILLÓN*

Reflexions sobre l’evangeli (Lc 13.13-21) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

Les tres lectures d’avui coincideixen en un tema principal: el tenir o el ser. Recordem que Jesús camina cap a Jerusalem i l’evangelista diu que Jesús aprofita per anar formant als seus deixebles.

L’evangeli d’avui té dues parts:

- A la primera, Jesús es nega a ser àrbitre d’un conflicte econòmic.

- A la segona, ens adverteix del risc de buscar seguretats terrenals, oblidant el verdader objectiu de la vida humana.

Cal tenir present que l’evangeli utilitza el llenguatge religiós del seu temps. Quan diu que la vida no depèn dels bens, fa referència a la vida biològica. No tenen importància els anys de més o menys que es visquin, sinó el sentit que es dona a la vida.

La Vida veritable, no depèn de tenir més o menys, sinó de ser. El problema tampoc és que els bens acumulats siguin a benefici d’una altre persona. Si fos així, semblaria que de poder-los gaudir un mateix quedaria justificat.

Tampoc es tracte de proposar ser ric davant Déu, pensant en l’acumulació de mèrits esperant que, al final, ens siguin recompensats. El que proposa Jesús va en la direcció contrària. El seu missatge és que ens oblidem del Jo.

No s’ha d’associar el cristianisme amb una política concreta, ni el missatge evangèlic amb ideologia política. Jesús va al centre de la persona i no està condicionat per cap credo ni doctrina.

El tema de l’evangeli d’avui és el despreniment d’allò que és material, canviar l’escala de valors i orientar la nostra existència a desplegar la nostra humanitat. La possessió de bens del tipus que sigui no pot ser l’objectiu final de cap ésser humà.

Els sants pares ja advertien que l’objectiu no és augmentar les necessitats, sinó aconseguir la seva disminució. Aquest hauria de ser el nostre objectiu personal.

Déu vol que visquem el més dignament possible, però no a costa dels altres. No està malament ocupar-se de les coses materials, millorar el nivell de vida i ser previsors. Jesús no critica la previsió del futur, ni la lluita per una vida més còmoda. El que l’evangeli critica és que ho fem de manera egoista.

Si tots els éssers humans tinguéssim el mateix nivell de vida, no hi hauria problema. El que és nefast és oblidar-se de la humanitat; no ser conscients de que l’excés de consum d’una part deixa l’altre part a la misèria.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com › 3.