SÓLO PUEDES AMAR A DIOS, AMANDO A LOS DEMÁS*

Punts de reflexió extrets del comentari a l’evangeli

(Mt 10,37-42) escrit per Fray Marcos – Fe adulta

L’evangeli d’avui ens parla de l’amor en termes d’absolut i de renúncia, i ho fa amb una frase difícil d’entendre: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi.» (Mt 10,37.BCI) El primer manament és: «Estimar Déu sobre totes les coses.» El quart: «Honraràs pare i mare.» Jesús no s’equivoca, només recorda prioritats. «L’amor a Jesús o a Déu, no pot entrar mai en conflicte amb l’amor a les criatures. Molt menys amb l’amor a una mare, a un pare o a un fill.» Del que es tracta, com diu Joan en el seu evangeli, és de descobrir l’orientació: «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.» (Jn 15,12) És a dir: «A Déu només se l’estima estimant l’altre, desinteressadament.»

- Jesús parla sempre d’amor al proïsme. «També el que es dona a la família. Sense uns pares que ens donen la vida i ens cuiden, no existiríem. L’advertència de l’evangeli va dirigida a fer-nos veure que hi ha una estimació que és mer impuls animal, que compartim amb les altres espècies, però que no , garanteix un grau mínim de qualitat humana. La clau interpretativa d’aquests evangeli és que, per sobre d’una estimació feta d’impulsos instintius, hi ha un amor que humanitza.

- S’ha dit que l’amor de mare és el més sublim dels amors, i s’ha posat com exemple de l’amor de Déu per a cada persona. Però compta, «l’amor d’una mare pot ser el màxim exponent d’humanitat, però també pot ser la manifestació d’un gran egoisme. Si aquest amor és excloent i proteccionista, no té res a veure amb l’actitud de Déu, que es dona tot a tots, sense exclusions. Aquesta és la gran diferència entre l’amor de mare i l’amor de Déu.

- L’amor que no és verdader, que és egoista, no és bo pel que estima ni per l’estimat. L’amor surt quan es domina l’instint, i és enlairat pel que és específicament humà. «La punta de llança del que és humà està en la capacitat de sortir d’un mateix i anar a l’altre.»

A l’evangeli d’avui també llegim una altre frase difícil d’entendre: «Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà.» (Mt 10,39)

- En l’idioma grec hi ha tres paraules que traduïm per vida: «Zoe», «bios» i «psique». El text evangèlic grec no diu zoe ni bios, sinó psiques. L’amo no va, per tant, per la vida biològica, sinó per la psicològica. «Posar tot el que ets a disposició dels altres, a benefici dels altres, no és "perdre", sinó "invertir" en humanitat. Qui pretengui reservar per a ell mateix la seva persona (ego) està malmetent la seva pròpia existència, perquè passarà per ella sense desplegar la seva verdadera humanitat.»

- L’amor gratuït és el que va en la voluntat de Déu. «Oferir "un vas d’aigua fresca" a un desconegut que té set pot ser la manifestació d’una profunda humanitat. Donar sense esperar res a canvi, és el fonament d’una relació verdaderament humana.»

*,. Veure original: https://www.feadulta.com › 383-mat