EL TESORO ESCONDIDO ES DIOS*

Extracte d’idees del comentari a l’evangeli (Mt 13,44-52) escrit per Fray Marcos – Fe adulta

Descobrir el tresor, és arribar a conèixer que hi ha de Déu en mi, Però no amb un coneixement discursiu o racional, sinó fruit d’una profunda experiència interior. Seguir entestats en descobrir un Déu que està fora de mi, i qui, a més a més, li demanem seguretats materials, és anar per un camí equivocat.

Les dues paràboles tenen el mateix missatge. L’única diferència és que, en el primer cas, la troballa és casual i, en la segona, conseqüència d’una cerca. Les dues opcions, no obstant, es mouen en la incertesa. Apreciar el valor de la troballa, no es pot fer a simple vista.

La paràbola, al contrari de l’al·legoria, no jutja la moralitat de les accions narrades. És un fet que tant el pagès com el comerciant, actuen de forma fraudulenta i per tant injusta (encara que legal). La paràbola ens proposa, senzillament, uns fets per a la reflexió, que ens ajudin a discernir sobre l’autèntic valor de les coses.

Al pagès i al comerciant els mou l’egoisme. S’aprofiten d’informació privilegiada per a treure’n benefici. «Renuncien» als seus bens per aconseguir uns bens de més valor. L’objectiu no és canviar de vida, sinó aconseguir una vida material millor, sobre la base de l’engany.

Compta en la interpretació d’aquesta paràbola, perquè Jesús, en altres moments de l’evangeli ens fa una advertència sobre el perill de les riqueses. Per tant el missatge va de riquesa però en un altre sentit.

- Primer de tot ens fa adonar de la diferència abismal entre el que tenen i el que descobreixen.

- Per altra banda ens mostra l’alegria que els produeix la troballa.

Un relat oriental,explica que: «Quan els déus van crear l’home, li van posar dins una part de la seva divinitat, però l’home en va fer un mal ús i van decidir retirar-li. 

Aleshores es van reunir en assemblea per a veure on amagarien aquesta divinitat. Un va dir: al cim de la muntanya més alta. Però, es va dir: No, que acabarà escalant-la i la trobarà. Un altre va dir: La posarem en el fons de l’oceà. Però, molts van dir: No, que acabarà submergint-se i la descobrirà.

Al final un va dir: Ja sé on la podem amagar. La posarem al més profund del seu cor. Segur que allà no la buscarà mai.»

Jesús si que va descobrir aquesta divinitat dins d’ell mateix. Aquest és el principal dogma cristià: «Jo i el Pare som u.» (Jn 10 30)

Si no descobrim el «tresor» que ja tenim, tot el que fem per assolir una autèntica religiositat, serà endebades.

La nostra tasca principal ha de ser prendre consciència del que som. Si ho descobrim, pràcticament ja ho tenim tot.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html

MEDITACIÓN-CONTEMPLACIÓN (Mt 13,44-52)

Por: Fray Marcos* – Fe adulta

 

En tu propio campo tienes un fabuloso tesoro.

Si aún no te has dado cuenta,

es que lo has buscado en otro campo

o que no has ahondado lo suficiente.

................

 

Tu tarea más importante en esta vida

es buscar ese valor incalculable.

No es objetivo fácil,

porque no se descubre por los sentidos ni por la razón.

..............................

 

Una vez descubierto lo que hay de Dios en ti,

todo lo demás es coser y cantar.

Si no experimentas al Dios vivo en el fondo de tu ser,

todos los esfuerzos por llegar, serán inútiles.