LA SIMPLICIDAD DE DIOS NOS ASUSTA*

Reflexions extretes del comentari de l’evangel (Mt 11,25-30) escrit per Fray Marcos – Fe adulta

L’evangeli d’avui ens parla de Déu: «has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.» (Mt 11,25) De la interdependència total entre Jesús i Déu: «El Pare ho ha posat tot a les meves mans.» (Mt 11,27) I, a la relació entre nosaltres i Jesús: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar.» (Mt 11,28). Són «tres aspectes essencials que manifesten el missatge de Jesús.»

«La primera comunitat cristiana estava formada per gent senzilla. Què hagués dit Jesús de l’Església després de Constantí?»

«El més important de l’evangeli no és que Jesús doni gràcies al Pare, sinó que posi de manifest que només la gent senzilla i sense prejudicis pot acceptar-lo a ell i al Déu que revela. Els engreits, el superbs, els savis... s’han creat el seu propi Déu.»

«Els savis i assabentats, eren els especialistes de la Llei.» Creien conèixer tant a Déu, que es consideraven posseïdors de la veritat. Per tant, només ells podien ensenyar.» I ho feien amb «prepotència, imposant normes i preceptes insuportables per la gent normal.»

Els senzills de l’evangeli eren els «nepios», paraula grega que vol dir: infantil, nen, menor d’edat, incapaç de parlar; i també: ximple, infeliç, ingenu, dèbil.» La gent senzilla era menystinguda pels «rabins i els dirigents religiosos,» «No podien complir la Llei perquè no la coneixien» i per tant, només podien «escoltar, [complir] i callar.»

Però Jesús no va parlar de coneixements sinó d’actituds. «El Pare ho ha posat tot a les meves mans.» (Mt 11,27) Només ell coneix Déu, que és Pare, i ens transmet les seves experiències de Fill.

- «Déu és vida. Qui vol conèixer Déu ha de viure seguint a Jesús.»

- «Conèixer Déu és un do que s’ofereix a tothom, a través del seguiment a Jesús.»

El compliment de la Llei que exigien els fariseus era una càrrega feixuga, insuportable. «L’home desapareixia sota el pes de més de 600 preceptes i 5.000 prescripcions.» Per això Jesús els diu: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats.» (Mt 11,28) Els qui no podeu suportar aquesta càrrega tant pesada. «Accepteu el meu jou [que és suau] i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor,» (Mt 11,29)

Jesús no proposa una vida sense esforç. L’ésser humà té experiència de les dificultats que li comporta la seva existència. La vida és esforç. Però «només els esforços que fem a benefici de la humanitat ens porten a la plenitud i a la felicitat.»

El «jou» que ens proposa Jesús és evangeli (bona notícia). No és «d’opressió, sinó d’ajuda necessària per arribar a ser més humans.»

Jesús no proposa una religió. «Proposa una manera de viure la proximitat de Déu, tal com ell la va viure. Aquesta Vida profunda és la que pot donar sentit a la existència,» de tothom. «Tot el que ens dugui a la plenitud, serà lleuger. Malgrat que el camí de la senzillesa no és fàcil.»

L’evangeli d’avui ens invita a «revisar la nostra religió i veure en quina mesura separem la fe de la vida, l’experiència del coneixement, l’amor del culte, la consciència de la moralitat, i així successivament.» Avui encara seguim, com en l’AT, «sotmesos a la Llei», quan hauríem d’haver après de Jesús a «viure la Vida de Déu.»

*.- Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html