ANALIZA CON CUIDADO TUS MIEDOS, VERÁS QUE TODOS SON RIDÍCULOS*

Punts de reflexió sobre l’evangeli (Mt 10,26-33) extrets de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

En l’evangeli anterior, Jesús ha dit als qui el segueixen, que en l’exercici de la missió que els encomana, seran perseguits i els empresonaran. I, ara els diu: «no tingueu por.» L’advertiment val també per altres situacions en que la por pot paralitzar la nostra vida.

- Per què tenim por? Anhelem el que no podem aconseguir. I no estam segurs de poder conservar les coses bones que creiem tenir i això ens dona terror. La por és conseqüència dels nostres aferraments.

- Jesús va dir: «La veritat us farà lliures.» Totes les pors venen de la ignorància. Conèixer la veritat de nosaltres mateixos i confiar en Déu són els antídots més eficients per evitar la por. No pas perquè a partir d’aquest realisme se’ns prometi un camí de roses. De creure que no ens passarà res desagradable, o que si ens passés alguna cosa desagradable, algú ens trauria les castanyes del foc. Però «Déu no és la garantia de que tot anirà bé, sinó la garantia de que ell estarà al nostre costat, passi el que passi. La confiança neix de la resposta que donem a aquesta pregunta: Qui és Déu per a mi?..

- La confiança és la primera conseqüència de sortir d’un mateix i descobrir que el meu fonament no depèn de mi, sinó d’algú que és molt més segur que jo mateix. «El meu passat és Déu, el meu futur és Déu i el meu present està en mans de Déu.».

- Confiar en Déu és confiar en el que som de veritat, en ser allò que Ell va voler que fóssim, és entrar en la dinàmica de la creació sense violentar-la.

- Totes les institucions, també les religioses, han utilitzat la por induïda –la més eficaç per a dominar--, oferint seguretats després d’haver creat pors irracionals als seus seguidors. Sobretot en relació al transcendent i el sagrat.

- S’ha d’anar en compta, perquè sovint tenim els homes en contra, no perquè seguim Jesús, sinó per haver-nos apartat de l’evangeli.

- Jesús ens invita a no tenir por de res ni de ningú. Ni de les coses, ni de Déu, ni d’un mateix. La por a no ser suficientment bo és la tortura dels més religiosos.

- La causa de totes les pors, són la por a la mort. Si fóssim capaços de perdre la por a la mort, seríem capaços de viure en plenitud. Tot el que podem perdre amb la mort, és el que hauríem d’aprendre a abandonar mentre vivim. La mort només ens pren allò que hi ha en nosaltres de contingent, d’individual, de terrenal i d'egoisme.

L’evangeli d’avui deixa molt clar que els qui et poden prendre la vida, el que et prenen, realment, és el que no ets.