Marc presenta Jesús retraient als seus que s’apropiïn d’ell, excloent a aquell que expulsa dimanis en nom de Jesús, perquè: «no és dels qui vénen amb nosaltres». (Mc 9,38) El treball pel Regne és inclusiu: «Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres».(Mc 9,40)
Els deixebles volien practicar un fanatisme excloent:
Volien impedir que un desconegut pogués utilitzar el nom de Jesús per treure
dimonis, senzillament, perquè: “no era dels nostres”».
Jesús proposa la tolerància que neix d’una actitud oberta
i inclusiva. Al llarg de la història humana, l’etiqueta: «els nostres», ha
generat menyspreu, odi, enfrontaments i morts, en una seqüència inhumana de sofriment
inútil.
L’etiqueta: «nosaltres» és completament superficial i
enganyosa: Neix de la por i la inseguretat, que ens duu a «protegir-nos» dels «altres»,
del que és diferent, buscant refugi en allò que ens resulta conegut.
Sovint quedem atrapats en la consciència egocèntrica que
ens impedeix reconèixer-nos formant part d’una identitat última, compartida amb
tothom.
El text també ens
presenta Jesús alertant-nos del perill de que la nostra actuació pugui escandalitzar
els més petits, els que encara tenen una fe dèbil: «al qui fa caure
en pecat un d'aquests petits que creuen en mi...» (Mc 8,42) Aquest retret sembla
que va dirigit a aquells que en les primeres comunitats, mantenien actituds d’ambició
o de preeminència sobre els altres. Segons el text, aquest tipus de
comportaments escandalitzaven –confonien- als deixebles que s’anaven
incorporant al grup. Això explicaria la duresa de les amenaces formulades.
Jesús critica els que volen estar per sobre dels altres
per ser una actitud que divideix. Fins a tal punt ho considera greu, que
recomana l’amputació de la ma (per a modificar les accions), tallar-se el peu (per
a canviar de rumb) o treure’s un ull (per a transformar la visió). Es tracta de
impedir que algun membre s’oposi al creixement humà, i evitar l’«escàndol»
original que significa confondre la nostra autèntica identitat, fent que algú es
cregui que som allò que no som.
Quan ens apoderem del «nostre» (que ens uneix) i l’identifiquem
amb el «jo» (que implica possessió), estem «escandalitzant» l’altre, fent-lo
que es perdi per un camí ple d’entrebancs.
*.- Extracte del comentari a l’evangeli (Mc
9,38-48), escrit per: Enrique Martínez Lozano – Fe adulta.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada