LES BENAURANCES (Mt 5, 1-12a)

 Senyor Jesús:

En el silenci d’aquests moments, volem veure’ns asseguts a la muntanya, vora teu, i escoltar dels teus llavis aquelles paraules tan dolces a les oïdes, que vas dir a la multitud: “BENAURATS!... FELIÇOS!...”.

 

                           “Feliços –ens dius- quan som pobres en l’esperit”. Quan sabem agrair el que tenim, quan ens sentim petits i abandonats a les mans del Pare... Feliços quan plorem pel mal del món i ens esforcem per treure’l, lluitant per la igualtat entre els homes, per la pau i la convivència, pels drets de tots.

 

                           Feliços quan som humils, quan ens sentim germans, ni grans ni petits, fills d’un mateix Pare que estima, coneix i recorda per igual a tothom... Feliços quan tenim -de debò- ànsia de ser justos, de convertir-nos, de fer possible el teu Regne aquí a la terra, entre tots i per a tots.

 

                           Feliços quan som compassius. Quan no tanquem ni els ulls ni les oïdes ni el cor, per veure, escoltar i allargar la mà a tots aquells que ho necessitin; potser uns diners, un treball, una conversa, un petó, un eixugar les llàgrimes, un acompanyar en la festa i en el dolor.

                           Feliços quan som nets de cor. Quan som clars i transparents com infants, quan juguem sempre net en la vida. Quan sabem veure la bellesa en totes les coses i  el rostre de Déu en elles... Feliços quan tenim pau en nosaltres, acceptant-nos tal com som, i volem també la pau per a tot el món... Feliços quan lluitem per defensar els qui ningú defensa i té abandonats. I feliços també quan no serem ben mirats en la societat per causa de ser els teus amics.

 

                             Jesús: Torna’ns-ho a repetir avui: “FELIÇOS PER TOT AIXÒ...!!. I dóna’ns la teva força per fer-ne la nostra bandera, una bandera que ens il·lusioni a seguir-la... Ara, que sembla que has de ser feliç quan tot ho trepitges, quan t’oblides de les persones i et tanques en l’egoisme i el plaer... Ajuda’ns, Senyor, a viure lluitant per tot el que aquell dia vas dir a la multitud... i avui, ara, ens ho repeteixes a cada un de nosaltres... Tot això és el que, en definitiva, ens farà feliços de debò i ens portarà un dia –més o menys proper- a sentir directament dels teus llavis a les nostres oïdes: “BENAURAT!... FELIÇ, TU!...”.

 Montserrat Llopart – Parròquia de Crist Redemptor