Selecció i redacció lliure del comentari a l’evangeli (Mt 25,1-13)* escrit per Fray Marcos**
Context.- En els tres
diumenges que queden de l’any litúrgic, Mateu alerta a la seva comunitat de
cristians perquè es preparin a assumir les
conseqüències últimes de les seves actituds vitals.
Ara, tot depèn de nosaltres, de la nostra
llibertat. Els textos següents ens inviten a estar preparats, vetllant,..
perquè Déu estigui en nosaltres tots els instants de la nostra vida i la puguem
dur a la plenitud, és a dir, a salvar-nos en Ell.
Explicació.- El sentit més
pregon de la paràbola d’avui s’ha de buscar en la falta d’oli que va impedir
que les noies «que no tenien seny» (Mt 25,3.MCI) poguessin mantenir les torxes
enceses.
El relat està agafat
de la vida quotidiana. En aquell temps. després d’un any o més d’esposalles, se
celebrava el casament, en que la núvia era conduïda a la casa del nuvi, i se
celebrava un banquet. La cerimònia no tenia caràcter religiós. El nuvi amb els
seus parents i amics anava a la casa de la núvia per a conduir-la a casa seva.
La núvia esperava l’arribada del nuvi, amb els seus familiars i amigues, que
l’acompanyarien en el trajecte. Aquest
ritual començava a la posta del sol, de manera que era necessari il·luminar el
camí amb torxes enceses.
La importància,
doncs, d’aquest relat està, precisament, en la llum. La llum que permet entrar
en el banquet de noces, i és possible si s’ha fet la previsió d’oli
corresponent.
Jesús havia dit: «Jo
soc la llum del món». I també: «vosaltres sou la llum del món». L’ésser humà és
llum quan s’ha desenvolupat en tota la seva plenitud; és a dir, quan es
transcendeix i va més enllà del que li demana la seva simple animalitat.
La primera lectura
d’avui ens pot ajudar a entendre el sentit d’aquesta paràbola: «La Saviesa brilla i mai no es marceix, es deixa
veure fàcilment del qui l'estima, es deixa trobar del qui la cerca. Aviat
es fa conèixer al qui la desitja»..(Sv 6, 12-13. MCI)
La verdadera Saviesa
és trobar la manera de donar un sentit a la vida. Donar sentit a la vida és més
important que la mateixa vida. És un sentit que no ens ve donat, l’hem de
cercar.
Aquesta és
l’advertència de la paràbola. Cal estar alerta, perquè el temps passa i no ens
pot trobar dormint.
Si de debò volem tenir
seny, el que hem de fer és, desenvolupar la nostra vida des d’una altre
perspectiva. Hem d’abandonar tot projecta de glorificació. La glòria consisteix
en endinsar-nos pel camí del servei als demés i fer un lliurament total del què
som.
Selecció i redacció: Salvador Sol
*.- Veure evangeli: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/
**.- Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada