Selecció i redacció lliure del comentari a l’evangeli (Mt 25,31-46)* escrit per Fray Marcos**
Pius XI establí (1925) la festa de Crist Rei, amb l’esperança de
que l’Església recuperés el prestigi i la influencia a la societat occidental,
que havia perdut oposant-se a la modernitat.
Però s’ha de dir que Jesús mai no va reivindicar cap regne per a
ell. Tan és així, que les seves paraules i els seus fets van demostrar que
«havia vingut a servir, no pas a ser servit».
Quan al desert és temptat: «Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests
reialmes», la resposta de Jesús és de refús: «Diu l'Escriptura: Adora
el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol» (Lc 4,6/4,8. MCI
És més, Jesús va criticar els poders que s’exercien sobre la
base d’esclavitud, o submissió. Després de la multiplicació dels pans, Joan ens
diu que: «Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i
es retirà altra vegada tot sol a la muntanya». (Jn 6,15)
Recordem que Pilat i els soldats romans tracten a Jesús de rei,
però en to burleta. Sembla, doncs, un contrasentit celebrar la festa de Crist
Rei de l’Univers, tal com es proclama en les lectures, i acabar dient que Jesús
és un pastor.
Jesús va anunciar que el que volgués entrar al Regne no s’havia
de comportar com súbdit d’un superior, sinó com servidor dels més dèbils.
Jesús va predicar el Regne de Déu. Aquesta va ser la seva
principal preocupació. Un Regne que al final dels temps s’imposarà sobre tots
els altres regnes.
Tanmateix, el Regne predicat per Jesús té una característica fonamental,
i és que ja està aquí. No s’ha d’esperar
un temps escatològic: «El Regne de Déu no vindrà
en un moment previsible, ni tampoc podran dir: "És aquí" o
"És allà". El Regne de Déu és enmig vostre» (Lc 17,20-21.MCI).
El Regne predicat per Jesús és d’AMOR. No és un regne de
persones físiques sinó d’actituds vitals. Quan ens apropem al qui ens necessita
preocupant-nos per ell, fem present el Regne de Déu, però si només ens preocupem
de nosaltres mateixos, trepitjant als altres, el què fem és foragitar el Regne
del nostre entorn.
Quan Pilat li pregunta: «Per tant, tu ets rei? Jesús contestà: --Tu ho dius: jo sóc
rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat». (Jn
18,17. MCI). Amb aquesta frase
revela l’autèntic sentit de la seva reialesa. Ser testimoni de la veritat, ser veritat
un mateix, ser autèntic, és l’única manera de ser amo d’un mateix. Aquesta és
la manera en que Jesús és rei. Essent com és veritat, aconsegueix la plenitud
de la humanitat i manifesta el Regne de Déu.
Mateu, a l’evangeli d’avui, ens parla d’un judici, que no va
dirigit només als jueus, sinó que va adreçat a tots els homes i dones de la
terra: «Aleshores el rei dirà
als de la seva dreta:Veniu,
beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des
de la creació del món». (Mt 25,34.MCI)
L’evangelista aclareix que pertanyen al Regna tots aquells que
s’han preocupat dels dèbils.
Cada vegada que un ser humà actua des del seu ésser verdader, fa
present el Regne de Déu. Així ho va fer Jesús, i Teresa de Calcuta, i tants
d’altres. Fer present el Regne aquí i ara, depèn exclusivament de cadascú. No
cal ni tant sols que conegui a Crist. N’hi ha prou en sortir a l’encontre del
germà que et necessita.
Aquesta paràbola no necessita cap explicació. El llenguatge és
escatològic i per tant no el podem agafar literalment. Però deixa clares les
condicions per tal d’entrar al Regne.
Fixem-nos bé, que en les exigències no s’esmenten, ni per
casualitat, connotacions religioses de cap classe. La pertinença al Regne no
depèn d’unes actituds religioses, sinó d’actituds vitals en relació als dèbils.
Jesús, que és l’Home, serà qui ens jutgi amb criteris de valors
humans; en allò que la nostra vida s’assembli a la que ell –l’home per
excel·lència--, va viure. En aquests judici només prevaldrà l’AMOR.
Selecció i redacció: Salvador Spl
*.- http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/
**.- http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada