DÉU ENS ESPERA

Selecció I redacció lliure del comentari a l’evangeli (Mc 13,33-37)* escrit per Fray Marcos**

 

INTRODUCCIÓ.- Any Nou litúrgic; comença l’Advent!. Jesús ens invita a un canvi d’actitud, per tal de viure  en un temps d’espera (advent) constant.

El més important d’aquests temps litúrgic no és descobrir la primera vinguda de Jesús (Nadal), ni la segona (Parusia), sinó que ell està venint a cada instant. Millor dit: que ja va venir i està en nosaltres.

En l’AT, Déu va anar prometent al poble jueu allò que en cada moment anhelava:

-       A Abraham, descendència.

-       Als esclaus d’Egipte, llibertat.

-       Als famolencs del desert, una terra que rajava llet i mel.

-       Quan conquereixen les terres de Canà, una nació poderosa.

-       Als qui estan a l’exili, tornar a la seva terra.

-       Quan els destrueixen el temple, construir-lo de nou. Etc.

Les promeses fetes durant divuit segles, a l’AT., són coses terrenes, caduques, és l’únic que els jueus esperaven: seguretats, Ben diferent de Jesús, que ens promet la salvació: . «Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir». (Jn 19,10. BCI)

Jesús aporta al NT, una novetat absoluta; ens fa descobrir,els verdaders valors de l’ esperit i el verdader valor de la persona humana. Valors que ni els millors rabins ni els especialistes en la Llei estaven preparats per escoltar.

 

CONTEXT.- Entre l’evangeli de Mateu de la setmana anterior (cicle A), i el de Marc d’avui (cicle B) no hi ha ruptura. Ambdós fan referència a l’última vinguda de Crist, que les primeres comunitats creien propera. El missatge dels dos fragments dels evangelis és una invitació a viure amb coherència el temps d’espera.

 

EXPLICACIÓ.- L’evangeli d’avui ens parla del retorn de l’amo a casa seva i de l’actitud que s’espera dels criats: «no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint» (Mc 13,36. BCI). Compta amb això, perquè el que ens vol dir l’evangeli és que hem d’estar sempre en vetlla, perquè Déu està venint constantment a les nostres vides. En realitat ja ha vingut, i ja el tenim dins nostre.

La paraula clau és: «Vetlleu». Estar despert vol dir tenir una consciència lúcida, que ens permeti afrontar la vida, per a poder desplegar les possibilitats de plenitud que ens han estat donades.

L’alternativa no és salvació o condemna. L’alternativa és: plenitud humana o simple animalitat.

«Vetlleu, doncs –ens diu Jesús--, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa» (Mc 13,35.BCI)  

Estem acostumats a mesurar el temps amb el chronos (identificat com el temps de la vida humana). Però hem d’entendre que l’Advent se situa en el temps del «kairos». És a dir, el moment oportú en el que cal prendre les grans decisions. Hem d’aprofitar aquests temps d’Advent que comença per a descobrir el Kairos, com aquell temps indeterminat en el que pot succeir quelcom important en la nostra vida.

Selecció i redacció: Salvador Sol

*.- http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/

**.- http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html