«La
primera cosa que s’ha de dir, respecta la mort de Jesús, és que Déu no busca el
sofriment humà», i per tant, aquest s’ha d’acceptar però no buscar-lo.
«Déu
no exigeix la mort del seu propi fill per poder perdonar els pecats dels éssers
humans». Aquesta idea és contrària al que va predicar Jesús sobre
Déu. «Per Jesús, Déu és "Abba"». I, aquesta definició està molt
lluny del Déu justicier de l'AT.
1r. «La
mort de Jesús no va ser ni exigida, ni programada, ni permesa per Déu.
«El
Déu de Jesús no necessita sang per poder perdonar-nos. Seguir parlant de
la mort de Jesús com a condició perquè Déu ens lliure dels nostres pecats, és
renegar del Déu de Jesús».
La
mort de Jesús no té sentit si es desvincula de la seva predicació i de la seva
vida, com ens va voler explicar, Mel Gibson amb la seva pel·lícula.
2n. «La
mort a la creu no va ser el pas obligat per arribar a la glòria».
La
mort biológica –deiem el diumenge passat--, no té cap valor
espiritual. «Amb una vida plena un pot estar mort, i en la mort hi pot
haver plenitud de Vida».
«Jesús
va morir perquè va ser fidel a la seva idea de Déu com a Pare, com a amor
incondicional als homes. Jesús va voler deixar clar, que continuar
estimant com Déu estima, és més important que conservar la vida biològica.
No
va morir perquè Déu ens estimés, sinó per demostrar que ja ens estima».
Jesús,
amb el seu profetisme, denunciava la injustícia d’aquells que, apropiant-se de
Déu, exercien el seu domini i opressió sobre els més febles. A Jesús el
van condemnar perquè feia nosa.
Per
Jesús l'amor era més important que la vida, i l’amor és el camí que duu a la Vida
verdadera, aquella que s’identifica amb Déu.
La
mort de Jesús ens obliga a descobrir la paradoxa de la presència del Déu de
l’amor, en la mort.
El
dolor i la mort no són incompatibles amb la presència de Déu. Ell està sempre
allà on està la persona. Però, aquesta vbrealitat, ens costa de creure. Nosaltres
seguim pensant en un Déu poderós, que ens alliberi del mal, i ens doni
seguretat al nostre jo, pwesonal i egoista.
«La
mort de Jesús ens parteix en dos. Una part de nosaltres […] no vol saber
res del sofriment, el dolor i la mort», perquè el nostre primer objectiu és la
glòria,
«Una
altra part se sent atreta per aquest home que ve a manifestar la veritable
Vida».
Per
anar bé, hauríem de reconèixer que Jesús té raó.
El
secret està en descobrir «que no hi pot haver Vida si no s'accepta el dolor i la
mort». Sobretot morint «al nostre "ego" individualista i
excloent» Jesús, que és el Mestre, «ens ensenya a desfer-nos de tot el
que hi ha en nosaltres de terrenal, de caduc i material, i què es manifesti
allò que tenim de diví, dintre nostre, en Unitat-Amor».
Jesús
ens diu, des de la creu, «que a la veritable Vida, s’hi arriba donant-se als
altres».
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada