La paraula resurrecció, és la clau de tot el missatge
cristià. Però no s’ha d’entendre com la reanimació d'un cadàver, sinó com
l’accés a la Vida que va més enllà de la vida. Altrament no té sentit.
Amb la
paraula resurrecció es vol transmetre l'experiència pasqual dels seguidors de
Jesús. Per ells, el Mestre seguia viu i els estava comunicant la seva mateixa
vida. Aquest és el missatge de Pasqua.
L'experiència
pasqual va dur als seus seguidors a l’exaltació i glorificació d’aquell que va
ser humiliat i crucificat injustament. Jesús va esdevenir el «just sofrent» de
que parla l’AT.
«La
majoria dels exegetes estan d'acord en que ni les aparicions ni el sepulcre
buit van ser l'origen de la primitiva fe. Més aviat van ser una forma de
comunicar una vivència que va molt més enllà del que poden expressar fenòmens
perceptibles pels sentits. Els relats d'aparicions i d’el sepulcre buit,
s'haurien elaborat a poc a poc com llegendes sagrades, molt útils en l'intent
de comunicar amb imatges vives l'experiència pasqual».
Aquesta
vivència no es va aconseguir de la nit al dia, sinó que «va ser fruit d'un
procés interior» compartit. Tots els relats fan referència, implícitament
o explícita a la comunitat reunida».
Dir
que la resurrecció «no és un fet "històric", no vol dir que no fos "Real"».
«A Jesús
no li va passar res» després de la seva mort. Però els deixebles els va fer
canviar tota la seva manera d'entendre’l. Seria molt interessant saber el
procés que va duu els deixebles a entendre el que realment havia succeït.
Sobretot si es té en compta que en els moments de dificultat tots el van
abandonar. Malauradament, aquest procés de "il·luminació" dels
primers deixebles s'ha perdut. Conèixe’l ens serviria de molt als qui
voldríem entrar en la dinàmica de l'experiència Pascual.
Amb el
concepte de resurrecció es vol expressar la idea que la mort de Jesús no va ser
el final. La seva mort no va ser la meta, sinó que la seva meta va ser la
Vida. Una Vida en Déu».
«Les
aparicions als dotze (comunitat) són el fonament de la credibilitat dels
apòstols i el que justifica la missió de predicar a tots els pobles». El
cristianisme es va difondre al món per la proclamació (kerigma) d’una bona
notícia. Aquest va ser l’encàrrec exprés de Jesús: explicar a qui volgués
escoltar-ho, els motius de la seva fe.
Les aparicions
narrades en els evangelis assenyalen els termes teològics, que amb l’ajut de l’Esperit,
formen part de la missió:
a)
Una
situació donada. Jesús es fa present en la vida real, «sense tenir res a
veure amb el temple o amb els ritus religiosos. Ni tan sols estan pregant
quan ell es fa present». El moviment cristià no va començar com una nova
religió, sinó com una forma de vida.
b)
A Jesús
se¡l troba quan menys se l’espera. Ell és qui pren sempre la
iniciativa. La presència que experimenten, no és una invenció ni sorgeix
d'un desig o expectativa dels deixebles. A cap d'ells se'ls havia passat
pel cap que pogués aparèixer Jesús una vegada que havien estat testimonis del
seu fracàs i de la seva mort. L'experiència se'ls imposa des de fora des
d'una instància superior.
c)
Jesús
els saluda. És el tret que connecta el que està succeint amb el Jesús que
va viure i va menjar amb ells. La presència de Jesús s'imposa com a figura
propera i amistosa, que manifesta el seu interès per ells i que tracta de
portar-los a la seva plenitud de vida.
d)
Hi ha
un reconeixement, però amb vacil·lacions i dubtes. En el relat d'avui es
posa de manifest aquesta incredulitat personalitzada en una figura concreta,
Tomàs. No vol dir que Tomàs era més incrèdul que els altres, sinó que
s'insisteix en la reticència d'un perquè quedi clar el difícil que va anar a
tots acceptar la nova realitat.
e)
Reben
una missió. Això és molt important perquè vol deixar ben clar que l'afany
de proclamar el missatge de Jesús, que era una pràctica constant en la primera
comunitat, no és ocurrència dels deixebles, sinó encàrrec exprés de el mateix
Jesús.
«Si
apliquem aquest esquema teològic a la narració que hem llegit avui, trobarem
una riquesa de significats que va molt més enllà d'una crònica de
successos. L’específic d'aquest relat és que dóna per fet el dubte. El
dubte, és una condició prèvia a un reconeixement adult».
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Ja fa temps que llegim que la resurrecció no va ser un fet físic. No obstant això, per a mi, el text d'avui és una gran revelació: la frase "La majoria dels exegetes estan d'acord en que...". Sempre, fins ara, havia rebut aquesta opinió com si fos personal. Si és d'una majoria d'exegetes, la cosa canvia.
ResponEliminaAra bé: ja vaig dir, no recordo on, que aquesta opinió-informació canvia moltes coses. Si és així, doncs, no hi va haver ni aparicions, ni encàrrec precís de predicació mundial (o, si hi va ser, no en tenim cap constància escrita), ni ascensió.
I això vol dir que el gran dubte, potser el més gran dubte, de si l'encàrrec va ser donat només a homes o bé a dones i homes, desapareix. No ho sabem. I les grans justificacions de tantes i tantíssimes autoritats, en el sentit que l'encàrrec de comunicació del missatge va ser donat "només" a homes, i que, per tant, no és possible el sacerdoci femení, se'n van en orris.
Ras i curt: en els evangelis, les narracions de la infància i les narracions de la resurrecció i següents han de ser deixades de banda (tot el màxim com a coses infantils) i pensar que l'Evangeli real són les narracions de la predicació i les curacions, incloent el "judici" i la mort.