Idees força de l'evangeli de la Vetlla Pasqual (Mt 28,1-10)
«No tingueu por, vosaltres.
Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat (Mt 28,5-6)
Aneu a dir als meus germans
que vagin a Galilea i que allà em veuran» (Mt 28,10).
La litúrgia de la
Vetlla Pasqual la més important de tot l’any, ens duu a acelebrar la Vida,
aquella que els deixebles van descobrir després de la mort del Mestre.
L’aigua i el foc de la
litúrgia de la Vetlla Pasqual, ens han recordat els elements principals perquè
sorgeixi la vida biològica. Són signes que ens ajuden a entendre la Vida
transcendent, que no podem percebre pels sentits.
En aquesta Vetlla hem recordat
i renovat el nostre baptisme. Jesús va dir a Nicodem que s’havia de néixer de
nou de l’aigua i de l’Esperit. Aquest missatge és la peça clau per a descobrir de
quina Vida estem parlant.
Joan, en el pròleg del
seu evangeli, ens diu que «En la Paraula hi havia vida, i la vida era la llum
dels homes». Doncs, en la Vetlla, hem recordant
aquesta Vida i aquesta llum que ens ha dut en la humanitat de Jesús.
Jesús, desplegant durant
la seva vida terrena la mateixa Vida de Déu, ens va obrir el camí de la
plenitud a la que tots podem accedir.
El que hem celebrem aquesta
nit, és que Jesús va arribar a la plenitud de la Vida, que és la mateixa Vida
de Déu.
Cal tenir present que
quan parlem de «resurrecció» no ens referim a la vida biològica i psicològica que
podem descobrir perls sentits. Parlem del que hi ha de Déu en Jesús, i que no podem
descobrir mirant, escoltant o palpant. Ningú no pot descobrir, ni viu ni mort
ni ressuscitat, el que hi ha de divinitat en Jesús.
A la convicció de que
Jesús està viu, no podem arribar-hi amb raonaments. A la resurrecció, només
podem arribar-hi per la fe.
Es tracta d’una experiència
interior que van tenir els apostols. A través del convencimient de que Jesús els
estava donant VIDA, van descobrir que Jesús havia d’estar VIU.
Creure en la
resurrecció exigeix haver passat de la mort a la vida. Per això és tant
important recordar el nostre baptisme. És cristià aquell que està constantment
morint i ressuscitant. Morint a allò que és terrenal i caduc, a l’egoisme, i
naixent a la verdadera Vida, la divina.
En el baptisme, hi ha
una realitat significada (signes litúrgics) que ens introdueixen a aquesta Vida
divina que «signifiquem» per a fer-la present i viure-la. En el baptisme vam rebre el signe, però aconseguir
i viure el que significa és tasca de tota la vida. Tots els dies he d’estar fent
meva aquesta Vida. I l’únic camí que hi porta és fent meva la Vida de Déu que és
AMOR, és superant l’ego-isme, és a dir, estimant.
Selecció i redacció:
Salvador Sol
Veure evangeli del diumenge
i comentari de Pagola:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada