Por: Fray Marcos
L’evangeli d’avui marc el situa després que Jesús ha curat a un
endimoniat d’una forma una mica rara, deixant que els esperits malignes
entressin dins d’uns porcs que hi havia a la vora i enfurits es precipitessin
al llac (cf Mc 5,13). Després d’això Jesús
torna a travessar el llac en direcció a Galilea, i allí es troba novament la
multitud que el busca.
Fent aquest camí Jesús fa manifestació del seu poder: primer
sobre la naturalesa, calmant la tempesta. Després sobre
aquests esperits contra natura. Avui, el poder sobre la malaltia i sobre la
mort. No es pot fer una síntesi més clara, ordenada i progressiva de l’activitat
salvadora de Jesús.
En el doble relat d’avui, descobrim un missatge molt profund.
Por una banda, la nena i el seu pare són imatges dels sotmesos a la institució.
Jaire és un càrrec públic, no estrictament religiós. La dona malalta representa
als marginats i exclosos per una interpretació excessivament legalista de la Llei.
Aquest simbolisme queda clar pel fer de presentar unes dones anònimes, i pels dotze
anys de la dona pateix la malaltia els dotze anys de vida de la nena. Cal saber
que dotze és el símbol d’Israel.
Jaire no troba sortida en la religió oficial i busca la salvació
en Jesús, un proscrit, rebutjat per les institucions. La decisió és difícil i
espera fins l’últim moment per a desobeir els seus caps i anar en busca de
Jesús.
La dona malalta, també s’havia gastat la seva fortuna sense
trobar la salvació. Tampoc li quedava cap altre sortida, que violà la Llei
tocant a Jesús, després d’haver-se gastat tota la seva fortuna, i ser marginada
per la religió excloent-la fins a límits avui inimaginables. Però en abdos
casos Jesús apel·la no a la Llei (sobretot a la puresa que en el Levític s’exigeix
a la dona) sinó a la fe-confiança.
Jesús se sent tocat per una dona que per la seva malaltia tenia
prohibit tocar o que la toquessin. La dona ho fa amb molta discreció, per l’esquena,
però Jesús és sensible a aquest gest. I pregunta: Qui m’ha tocat?, distingint clarament,
el tocament de la dona dels altres tocaments que rep de la gent que té al
costat. Ell percep que hi ha algú que busca salvació i confia en aquell que li
pot donar el que ni la religió ni la societat li donen. Cal tenir present que
si bé és Jesús qui té el poder, és la fe de la dona qui l’activa.
Igual que en la filla
de Jaire. Jesús es portador de vida i li diu al cap de la sinagoga en rebre la
notícia de la mort de la seva filla: --No
tinguis por; tingues només fe (Mc 5,36). Però no hi fa res que la gent de l’entorn
es posa a plorar, Jesús segueix la seva missió. Agafa la ma de la noia i li
diu: Noia, aixeca’t (Mc 5, 41). Per a Marc, aixecar-se vol dir resurrecció.
Contravenint el que la Llei diu expressament Jesús toca un mort, i en comptes de quedar contaminat
de mort, comunica vida.
Selecció i redacció:
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada