Comentari a l’evangeli de Marc (Mc 6,1-6)
Per Fray Marcos
Les lectures d’avui parlen de limitacions del ser humà. Ezequiel
i Pau, igual que Jesús s’adonen que són poca cosa, però acaben descobrint que aquestes
limitacions no anul·len les possibilitats de realitzar-se planament humans tal
i com Déu espera que ho siguin.
Avui l’evangeli ens diu que Jesús es troba novament amb els
representants oficials de la religió. Ell segueix ensenyant al poble, però ja s’ha
convençut que amb la institució no hi res a fer i només pot arribar al poble
marginat. És un fet que recullen els sinòptics.
Marc no té relats de la infància de Jesús i potser per això, ara
el vol divinitzar. Jesús, pels seus coetanis, era un més del poble. El consideraven
una persona normal. Eren companys de infància, havien corregut, jugat i treballat
junts, i sabien perfectament qui era. Vivia en una família (requisit
indispensable en aquella època per a ser algú). Fins ara no havien descobert en
ell res fora del normal. Per això es pregunten: d’on treu tot el que predica?
Jesús torna al seu poble, al seu ambient social on ha
desenvolupat la seva vida. Arriba amb els deixebles, és a dir, convertit en un
rabí, però no surt ningú a rebre’l. Va haver d’esperar el dissabte, i anar a la
sinagoga per a poder-los-hi parlar. El seus conciutadans no van anar a la
sinagoga a escoltar-lo a ell sinó a complir amb el precepte sabàtic. Jesús ha d’actuar
pel seu compte in rics, i els alliçona sense que li ho demanin.
Els qui l’escolten queden impressionats amb el que els diu i s’escandalitzen,
i murmuren entre ells de forma despectiva: però aquest no és el fill de Maria?.
En l’evangeli de Mateu es diu: el fill del fuster? I en el de Lluc: el fill de
Josep? Però Marc vol trencar amb la
relació filial en presentar-lo amb una professió, la de rabí, que l’allunya de
la tradició familiar.
Ara bé, a Jesús, els seus, no el rebutgen només per presentar-se
com un rabí sinó per ensenyar coses noves. La religió jueva estava massa segura
de si mateixa com per a admetre novetats.
Jesús no ha estudiat per ser un rabí ni té cap títol oficials,
que l’acrediti. Precisament per això, la seva saviesa només li pot venir de Déu
(com la d’un profeta) o del diable (i en aquest cas fóra màgia). Però Jesús en
referir-se al rebuig que el poble ha fet tradicionalment als profetes, està
donant la resposta als interrogant del poble respecta la seva persona. Jesús no
ensenya res de collita pròpia, sinó que els parla en om de Déu. Aquesta era la
primera característica del profeta. I, en no acceptar-lo, estan rebutjant a Déu.
Jesús no s’estranya de veure’s rebutjat pel que explica sinó per
sentir-se rebutjat pels del seu poble. Rebutjat per aquells a qui volia alliberar.
El cop psicològic que va rebre per a Jesús, va ser molt fort.
Jesús, sorprès, en el seu poble no fa cap miracle. Li falta confiança.
Per això Marc destacava el diumenge passat que a la dona li diu: la teva fe t’ha
curat. I a Jairo li diu: tingues fe. La fe o la falta de fe, per Jesús, són determinants
a l’hora de produir-se un miracle.
Preguntem-nos ara, d’on li ve el poder a
Jesús? Per a obtenir la resposta ens cal superar la idea d’un Jesús que té la
omnipotència de Déu i que pot fer el que vulgui en cada moment. Ni Déu ni Jesús
poden fer el que volen si entenem per "fer" com una causalitat
física. La idea d’un Jesús amb el comodí de la divinitat disponible en qualsevol
moment, ha falsejat el verdader rostre de Jesús.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada