Per Antoni Ferret-
(aferret2@moviments.net)
El meu primer
article sobre “El nostre destí etern”, quan desestimava l’opció del foc etern com a càstig a les
persones culpables, per la seva impossibilitat metafísica i per la seva
no-adequació a un text bíblic que fos clar i indiscutible, no resolia el problema
de la versió bíblica sobre el destí etern de les persones. No el resolia, sinó
que el complicava. Eliminava una versió horrorosa, però introduïa una
contradicció encara més gran.
Efectivament,
aleshores ressalta el fet que la Bíblia presenta dues opcions diferents sobre
el nostre futur. I això no és seriós.
Perquè la
versió de Pau, Pere i Joan, que atribueixen un càstig, encara que indeterminat,
a les persones que han actuat malament, no coincideix amb l’opció tradicional
de l’Antic Testament, que ignora la possibilitat de càstig després de la mort.
El fet
central de la qüestió és el següent: els dirigents cristians més qualificats de
la primera generació post-Crist ignoraven totalment l’opció del foc etern (o bé
l’havien descartada de manera definitiva), lo qual és una prova ja irrefutable
més contra aquest foc. (L’opció del foc etern, per tant, seria posterior en el
temps, i, doncs, introduïda de manera dubtosa, en contra de l’opinió oficial
dels apòstols.) Però al mateix temps establien, i de manera molt coincident
tots tres, que, després de la mort, els qui s’haguessin portat malament serien
castigats. Sense dir com. Amb una vaga referència a la “tribulació i l’angoixa”.
Ja vaig dir,
al seu moment, que aquesta versió recordava la de Plató. I, efectivament, hem
de preguntar-nos: els tres dirigents, o autors, de la primera generació
post-Crist, es van sentir més identificats amb la doctrina de Plató que amb la
de la Bíblia?? O, amb unes altres paraules, es van sentir més identificats amb
una font pagana (com dèiem abans) que amb la judeo-cristiana??
Motius humans
no en faltaven. Plató era el (o un dels) pensador més important del món, del
seu món (ja que Confuci i Buda els quedaven molt lluny). I, per descomptat, com
a pensador era molt superior a Crist. Gran pensador teòric, que, a més, havia
plasmat per escrit les seves opinions, mentre que Crist havia aconsellat tota
una bateria d’actuacions a base d’amor, justícia i sentit comú, però només
oralment, i li ho havien escrit altres persones, amb un sempre possible dèficit
de precisió o d’exactitud terminològiques. I, respecte als molt diversos autors
de l’Antic Testament, molts d’ells eren fins i tot desconeguts.
Però... era
això lo que calia fer, des d’un punt de vista cristià?? Preferir una opció més
culta, humanament, a l’opció genuïna de la Sagrada Escriptura?? (Quantes
vegades no s’han descartat opinions racionals amb l’argument que la Bíblia, la Paraula de Déu, deia una
altra cosa??)
També voldria dir
que els dos textos de Pau sobre el tema ("Déu donarà tribulacions i
angoixa a tothom qui fa el mal..., però glòria, honor i pau a tothom qui fa el
bé" i "cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el
mal que haurà obrat en aquesta vida"), van ser escrits cap al final de la
seva vida. I similarment en el cas de Pere i Joan, encara que aquests en data
molt més tardana. Entremig hi ha Mateu, amb la seva "bomba" del
Judici Final. Sembla, doncs, que en aquestes dècades post-Crist, els dirigents
i predicadors cristians possiblement van anar madurant o reflexionant, i no va
ser fins ja avançada, o cap al final de la seva vida, que es van atrevir a dir
les seves opinions decisives.
Fent una
precisió sobre les dates dels diferents textos, segons les datacions que ens
donen les introduccions de la BCI, tenim que, certament, Pau escriu abans que
Mateu publiqui el text del Judici Final, però no així Pere i Joan, que ho fan
molt després. Però també pot ser que, en aquelles primeres dècades, els
apòstols i altres activistes estiguessin tots molt més preocupats per la
predicació que no pas per una primera
organització, amb la corresponent fixació d'una doctrina coherent. I
això podria relativitzar una mica lo que he escrit. Però... la diferència entre
el missatge fonamental, pel que fa a l'eternitat, entre l'Antic i el Nou
Testaments restaria.
Em confesso
fortament perplex, però mantenint la fe cristiana, a despit dels possibles
errors de qui sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada