Per: Fray Marcos
CONTEXT
A diferència del que llegíem els diumenges
anteriors, en que els deixebles veien i escoltaven, ara, segons Marc, els toca
actuar; prendran part en la tasca que desenvolupa el Mestre.
Jesús ha fracassat a la sinagoga del seu propi poble, malgrat
que els anuncia la «bona notícia» del Regne. Aquesta experiència de rebuig dels
dirigents i dels més propers als seus orígens l’obliguen a canviar d’escenari,
de buscar interlocutors que no estiguin malejats per l’ensenyament oficial.
EXPLICACIÓ
Jesús s’arrisca a enviar el seus deixebles a predicar. Després
de «l’elecció» pren la iniciativa «d’enviar-los». La «crida» i la «missió» en
l’evangeli de Marc van sempre juntes, no pas per a jutjar el món sinó per ser
testimonis del Regne. Massa sovint oblidem que això de ser testimonis també va per nosaltres.
«Autoritat». Els dotze enviats reben
autoritat: «Els
donà poder sobre els esperits malignes» (Mc 6.7)És a dir, se’ls atorga una
superioritat sobre el mal, no només dels dimonis dels demés sinó que també dels dimonis
propis, i de tota ideologia que els impedís comunicar el missatge verdader..
«I els instruïa». Però segons Marc la
instrucció anava dirigida més al que no havien de fer que al missatge
pròpiament dit.
«--No prengueu res
per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda» (Mc 6,8) El bastó i les sandàlies eren
imprescindibles en els viatges; el primer ajuda a caminar i pot ser útil per a
desbrossar-lo i defensar-se de les feristeles (animalons que ataquen animals i
persones, molts freqüents en els terrenys desèrtics). Les sandàlies era el calçat
dels pobres, sense sandàlies no es podien fer grans caminades.
El pa era signe de qualsevol aliment, però no van com a
mendicants; no porteu bossa, accepteu el que us donin sense acceptar allò que
no és necessari en cada moment.
Els diners són
el símbol de la seguretat.
No us emporteu dos vestit (ni túniques), com
els rics.
Els jueus no s’hostatjaven a la casa dels
pagans. Però Jesús els fa veure que qualsevol casa és bona si i ets ben acollit,
i que qualsevol aliment és digne per tal d’alimentar-se.
Per tant. no s’han de qüestionar l’allotjament
i el menjar, la cosa important és «ser acollit» i acceptar «l’oferiment». En tot
cas, Jesús també els deixa clara la possibilitat de ser rebutjats, com li va
passar a ell mateix en el seu poble. Els jueus s’espolsaven els peus quan
sortien de casa d’un pagà. A partir de Jesús aquest costum s’estendrà a la casa
o poble que rebutgi el missatge.
Els deixebles «... se'n van anar i
predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i curaven molts
malalts, ungint-los amb oli». (Marc 6,12 i 13) Cal entendre bé això de treure dimonis. Avui
treure els dimonis és preocupar-se per les preocupacions dels altres. El signe
més clar de que ha arribat el Regne, és la nostra conversió a acceptar l’ajuda que necesitem i l’ajuda
que donem als altres.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada