NO DEIXIS DE FER-TE LA PREGUNTA: QUI ÉS AQUETS?

Comentari a l’evangeli de Marc (Mc 4,35-41)

Per: Fray Marcos

L’evangeli, com sempre, pretén transmetre’ns uns missatges. Jesús diu als deixebles: «Passem a l'altra riba». (Mc 4,35) Això els hi diu després d’haver ensenyat a Cafarnaúm amb paràboles com la del gra de mostassa i haver comprovat que els caps religioses i la seva pròpia família s’indignen amb la seva predicació. Per això a l’escena hi intervé una tempesta. Les narracions evangèliques, sobretot quan es produeix algun miracle, sempre s’acompanyen d’algun fenomen atmosfèric, com quan parlava Jahvè en l’Antic Testament,

Cal destacar, però, que a la Bíblia no es parla mai de miracles quan es descriuen fets extraordinaris. Les paraules que es troben en la versió grega, són: thauma (meravella), teras (prodigi), semeion (signe)... Els evangelis parlen de miracle per a descriure aquells fets extraordinaris que per la gent del temps de Jesús no tenien explicació, tot i que amb els coneixements científics d’avui s’intenten racionalitzar. Com diu l’exegeta Louis Evely: «Els nostres avantpassats van creure a causa dels miracles, nosaltres creiem a pesar d’ells».  

Avui els investigadors intenten desxifrar el llenguatge simbòlic evangèlic: «Passem a l’altre riba» (Mc 4,35), com demana Jesús als seus seguidors vol dir passar el missatge dels jueus als gentils, fent referència als israelites que van passar el mar Roig per arribar a la terra promesa. Aleshores, «Tot d’una es va aixecar un temporal» (Mc 4,37) L’evangelista anuncia l’enfrontament que hauran d’afrontar per l’oposició del jueus que es negaren a la universalitat del missatge sortint de l’àmbit jueu.

I, a la vegada, també és possible l’analogia amb Jonàs. La tempesta es desencadenà mentre «Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí» (Mc 4,38).Jonàs, es va adormir en començar la tempesta i el capità el va increpar. També els deixebles van haver de despertar a Jesús: «Mestre, no et fa res que ens enfonsem?» (Mc 4,39) I, encara més. Tot això passa en el mar. El mar és, segons la Bíblia, un símbol del caos. Dominar-lo només és potestat de Déu. Jesús «increpa el vent i digué a l’aigua: silenci! Calla!» (Mc 4,39)

Ara ja podem entendre millor aquest trosset d’evangeli. Ara, identificant aquests elements simbòlics ja en podem treure conclusions: El missatge de Jesús ha d’arribar a tots els homes i dones del món. Però no s’aconseguirà aquest objectiu si no s’abandona la falsa seguretat de sentir-se membres d’un poble escollit. i sense haver de lluitar, constantment, amb les forces del mal.

Jesús fa front a la tempesta dins del mar, que simbolitzen el mal i el caos, amb la tranquil·litat que dóna fer la voluntat del Pare. Mentre que tots estaven morts de por, ell dormia... I que no se’ns escapi un detall: «dormint amb el cap sobre un coixí» (Mc 4,38)  També els morts eren col·locats a la tomba amb una mena de coixí sota el cap. Dormir i coixí, una clara referència a la mort i resurrecció de Jesús. Un anunci postpasqual. La primera comunitat tenia clar que Jesús estava amb ells però de manera molt diferent a quan vivia. Malgrat no veure’l, tenen necessitat de seguir confiant en ell.

D’aquí la pregunta que es fan: «Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?» (Mc 4,41)

Selecció i redacció: Salvador Sol