LA CASA DE JESÚS
Jesús discuteix amb uns mestres de la llei
vinguts de Jerusalem quan de cop Marc introdueix els seus familiars amb la
pretensió de fer-lo tornar a casa. De fet es tracta dues escenes diferents
superposades. Però que ens ajuden a la comprensió de la vida de Jesús.
«Jesús va entrar a casa amb els deixebles»
(Mc 3,20). Casa,, aquí, té un sentit real o simbòlic?. L’evangelista no ens diu
si és casa seva, només diu «a casa», sense precisar. Pot referir-se a un espai
físic protegit o potser en sentit simbòlic vol dir que entra dins de la «comunitat»?
És la casa oberta pels qui han experimentat
l’alliberament pel fet d’haver entrat en la vida de Jesús.
Quan Jesús es refereix a «casa» pot fer
referència a la gent que el segueix i l’escolta? En tot cas queda clar que no
es tracta de la casa paterna, on viuen els seus familiars disposats a
endur-se’l, creient compassivament que havia perdut el seny.
Tampoc és la casa on habiten els dimonis, en
la que només ell, el fort, pot entrar per eliminar el seu poder opressor.
Els mestres de la llei i els familiars que
intervenen en el text, són aquells que s’oposen a les ensenyances de Jesús i busquen
la manera d’entrar en conflicte amb ell i volen destruir la comunitat que el segueix.
Jesús predica pels camins de Galilea
l’alliberament dels oprimits. I això representa un perill pels mestres de la llei
vinguts de Jerusalem, pel seu poder carismàtic; un líder coherent que fa el que
predica i el volen acusar d’estar posseït per Beelzebul.
Si poguessin demostrar que aquest és l’origen del poder de Jesús podrien
acusar-lo i presentar càrrecs legals contra ell.
Però l’actuació de Jesús fa realitat les paraules
profètiques d’Isaïes: «L’Esperit del Senyor, Déu sobirà, / reposa sobre meu, / perquè el Senyor m'ha ungit» (Is
61,1). I, l’Esperit del Senyor s’identifica amb la causa dels
malalts, pobres, oprimits, leprosos, paralítics... Per això qui s’oposa a
l’actuació de Jesús va contra l’Esperit Sant.
Impedir que els pobres s’alliberin és un
pecat contra l’Esperit. La resposta de Jesús no va en defensa d’ell mateix sinó
en defensa de la causa dels marginats de la societat. (cf. Per Josep Maria Solà – Catalunya religió)
...
LA
FAMÍLIA DE JESÚS
El mal
ha arrelat de mil maneres en la vida humana, i fa perverses les organitzacions.
El mal triomfa allà on les bones persones no fan res per impedir-ho. Un exemple
ben present el tenim en els refugiats que malviuen en camps, amuntegats, o són
retornats a llocs de sofriment d’on han sortit.
L’acció
de Jesús va orientada a revelar-nos la voluntat de Déu: restaurar els valors de la creació amb
l’arribada del Regne: els cecs i veuen, el coixos caminen...
Aquest
és l’¡origen del poder de Jesús que ni la mare ni els germans poden entendre, i
treu de polleguera l’orgull dels mestres que coneixen la Llei però no la practiquen,
tot i haver-se erigit com a únics intèrprets de la mateixa.
Per
això no poden veure Jesús fent una interpretació lliure de la Llei ni veure en
ell la força de l’Esperit que l’empeny. Ells només creuen que la bondat que
Jesús manifesta amb la seva actuació és una estratègia diabòlica.
Jesús només pensa en el Regne i en la
nova família que va creant: «Qui són la meva mare i els meus germans?»
-pregunta a aquells que l’increpen-. I, «mirant els qui seien al seu voltant,
diu: --Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de
Déu» (Mc 3,34-35).
El
nostre camí cap a la nova família, la nova creació, implica humilitat i estar
oberts a l’Esperit. No a buscar llocs de privilegi garantit, que no busca privilegis.
Ni tant sols els familiars de la mateixa sang de Jesús no tenen una posició
especial en el Regne. (cf. Silveri Falguera, sj. – Pregària.cat)
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada