EL CONTINGUT CRISTIÀ DE LA PASQUA1

Per: Jaume Rocabert i Cabruja

Estem dintre del que la litúrgia anomena temps pasqual. O sigui, del període que va de la pasqua florida a la granada, més concretament de la Pasqua de Resurrecció a la de Pentecosta. Abans d’aquest període i durant aquest període, sol ser un temps de moltes celebracions religioses, de processons i de moltes cerimònies, també sol ser temps en el qual les tradicions populars, més o menys folklòriques, flueixen en la major part de ciutats, pobles i llogarrets de casa nostra.

Vagi per endavant, que tothom és lliure d’expressar les seves simpaties i preferències, vers qualsevol de les tradicions populars, així com col·laborar per perpetuar-les i evitar que es perdin. Dit això, convé diferenciar el què són les tradicions, del què és el contingut cristià de la Pasqua. Cal considerar també que, dissortadament, no només venim del recent nacionalcatolicisme, que intencionadament instrumentalitzava la religió en beneficis dels interessos de la dictadura, amb la complicitat dels bisbes espanyols, sinó que tot el contingut del missatge d’Amor de Jesús de Natzaret, entès pels apòstols i primers deixebles desprès de la seva resurrecció, però no així pels jueus que no captaven en Jesús la manifestació messiànica que esperaven, com tampoc entre els grecs que desitjaven visualitzar en ell a un dels herois mítics del seu món hel·lènic.

És evident que el testimoniatge que ens ofereix Jesús, no podia satisfer als qui esperaven que des del primer moment se’ns hagués presentat envoltat d’un poder que satisfés les seves històriques reivindicacions polítiques i/o religioses. Jesús, per contra, en cap moment va exterioritzar tenir cap mena de superioritat o poder vers els demés, ni tan sols va promoure cap organització o institució com instrument per, hipotèticament, assolir un estatus de poder. Al revés, les seves paraules eren: “Us asseguro que si no canvieu i no feu com els més petits no entrareu en el Regne del Cel” (Mateo 18, 3); “Molts que són primers seran últims i els últims primers” (Marc 10, 31); Desprès de rentar als peus als seus deixebles, els diu: “Jo estic en mig vostre per servir-vos” (Lluc 22, 27); Els exhortava a refusar les imatges de poder, a no dominar a la gent com feien els reis dels gentils (Lluc 22, 25). Va identificar la seva prioritat a trobar el remat que se havia perdut (Lluc 15, 4); a celebrar el retorn a la llar del fill pròdig que havia malversat la riquesa del pare (Lluc 14, 11). Ens mostra la seva preferència per Llàtzer, un pobre captaire que els gossos del carrer li llepaven les llagues, abans que el ric avar que sopava opíparament (Lluc 16, 20). S’identificà amb el samarità, que es va aturar mentre anava de camí, per ajudar a un home ferit a la cuneta, i no amb el sacerdot o el levita, que passaren de llarg (Lluc 10, 29). Recomana als seus deixebles, ser mansos i humils (Mateo 5, 4) i estimar als seus enemics (Mateo 5, 44). Són molts altres testimonis els que ens donà, com recomanar als seus deixebles que no devien perdonar  una o dues vegades, sinó fins més enllà de setanta vegades set (Mateo 18, 22). Així com la seva lliçó magistral d’amor, les benaurances (Mateu 5:3-12, o Lluc 6:20-26). Tots aquestes testimoniatges que trobem en els evangelis, són la Bona Nova que Déu ens manifesta per mitja de Jesús de Natzaret.

No obstant, ja sigui perquè els evangelis, sovint utilitzen el llenguatge midrash de l’antic Israel, o sigui un llenguatge metafòric, interpretat literalment a occident, o perquè hi ha qui li ha interessat magnificar la religió des de d’una concepció teista, la realitat és que, malauradament, s’ha consolidat excessivament el concepte d’un Jesús omnipotent i totpoderós, expressat en el pantocràtor que observem en les imatges i en les icones, i que no només desvirtuen el seu missatge, sinó que traeixen el concepte que el mateix Jesús, ens va voler oferir de Déu.

La Pasqua, no és la manifestació del poder de Déu per la resurrecció de Jesús, sinó l’Amor de Déu expressat en el missatge de la Bona Nova i en el testimoniatge valent en contra la injustícia i en la humanitat i senzillesa de Jesús, vers els més pobres, els marginats i les dones mal tractades, que ens va oferir en els seus tres darrers anys de vida i que culminà en la mort en creu, en la resurrecció i en el seu acomiadament dels seus deixebles.

1.- Publicat a la revista El Recull (Girona, 13(05/2018)