Tots els exegetes estan d’acord en que
el Regne de Déu és el centre de la predicació de Jesús. Però es fa difícil
concretar en què consisteix, senzillament perquè no hi ha res concret en ell.
Jesús va donant pistes (talment com peces d’un puzle sovint difícils d’encaixar)
a través de paràboles que són apunts per tal que puguem anar intuint de què va.
Podríem apropar-nos-hi dient que es tracta
d’un àmbit en el que s’ajunten a la vegada aspectes humans i divins. Aquesta va
ser la dificultat dels primers cristians quan van voler interpretar les
ensenyances de Jesús, i què era això de ser seguidors del Mestre.
El Regne està format per la realitat divina
que tots tenim en el nostre interior i la manera que tenim de manifestar-ho a
través del nostre viure terrenal, en una situació política, social i religiosa.
Seria caure en una simplificació ingènua confondre
el Regne amb l’Església.
El Regne està dins de cada u de vosaltres. I,
si el tenim dins d’alguna manera i en algun moment es manifestarà.
Cada paràbola de Jesús ens va marcat una
actitud, una forma de comportament davant de situacions d’alguna manera comparables.
Les paràboles no cal entendre-les,del tot, però si anar incorporant alguns dels
seus elements a la nostra vida, de tal manera que ens vagin transformant.
L’evangeli d’avui ens parla d’una llavor
que germina. Es tracta d’una experiència que tots hem viscut. Encara que potser
no sabem el perquè, segur que hem vist els seus efectes.
Jesús ens posa un exemple extrem: el gra de
mostassa és molt petit, imperceptible, però es converteix en un arbre molt
gran. Tal vegada sigui aquesta l’explicació: a través de petites accions es va construint
la grandesa del Regne.
Jesús ens parla d’un Regne que ja està
aquí, en cada u de nosaltres, de forma imperceptible, però que les nostres
accions el van fent possible, paulatinament, a través del temps i de l’espai. La
nostra missió no és construir el Regne sinó fer-ne visible alguna de les seves
parts.
La llavor de mostassa dóna tot el que té.
Avui
l’evangeli ens adverteix. «al qui té, li donaran encara més; però qui no
té li prendran fins allò que li queda» (Mc 4,25) Una clara referència a la vida
espiritual que cal anar enriquint i aspirar a un comportament de més humanitat
com a elements que van configurant el Regne. No importa saber el nivell d’espiritualitat
necessari, ni el del comportament humà.
Aquests no són nivells prefixats. El que se’ns demana és fer l’esforç de interioritzar
els elements que captem de les paràboles i donar el màxim que ens sigui
possible en cada moment i circumstància.
Cal ser conscients que no sóm nosaltres els
qui desenvolupem el Regne, sinó que és ell que es desenvolupa en nosaltres.
Però nosaltres hem de posar-hi les condicions perquè això sigui possible. La
llavor és la part de divinitat que hi ha en nosaltres que hem d’ajudar a créixer,
i només podem valorar a través de les nostres obres: «pels seus fruits els
coneixereu» (Mt 7,16)
El Regne és una realitat
espiritual que no podem veure ni tocar, però que el podem descobrir per les
obres. No són el compliment mecànic d’unes normes el que el faran possible,
sinó la nostra manera de ser.
Selecció i redacció:
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada