UNA AUTORITAT DIFERENT

Comentari a l’evangeli d’avui (Mc 1,21-28)

Déu parla al israelites a través d’un xàfec en baixar Moisès del Sinaí, però els pro,et que si compleixen els seus manaments i escolten la veu dels profetes no tornarà a parlar-los d’aquesta manera i els alliberarà . (Dt 18,15-20) .

Els primers cristians veieren en Jesús el profeta anunciat tantes vegades i era llargament esperat pel poble d’Israel. Així comencen les lectures d’avui, i són la clau per entendre l’evangeli. Jesús parla amb una autoritat diferent de com ho feien els mestres de la Llei. (Mc 1,22)  Jesús parla amb la força creadora i l’autoritat del mateix Déu. 

El Déu que anuncia Jesús no és el de l’A.T. ELL ens diu que buscar a Déu prescindint de l’home és idolatria.

Marc ens presenta Jesús el primer dia de la seva activitat messiànica I ho fa barrejant-se amb la gent, a la sinagoga, com si volgués reconduir la religiositat dels seus i conduir-los a la interpretació correcta de la Llei.

Jesús ensenya, però Marc no ens diu res del que ensenya.

En canvi ens parla de l’alliberament d’un posseït. Jesús allibera l’home del poder del mal i de l’opressió de la Llei segons la interpretació que en fan els fariseus i els lletrats.

Marc, intencionadament, ens condueix a fer-nos aquesta pregunta: Qui és Jesús?     

La gent que s’apropa a Jesús queda meravellada de la bona nova que representa la paraula i les obres de Jesús, com dos fets inseparables, que produeixen la sorpresa de la gent.

«Ensenyava amb autoritat», ens diu l’evangelista. «exousia» és la paraula grega original del text, que s’ha de traduir en: autoritat, però també en facultat per a fer una cosa i llibertat per a fer-la d’una manera determinada. Es tracta d’una facultat que un té per sí mateix o que pot haver rebut d’un altre que li atorga.  

Però de quin tipus d’autoritat ens parla l’evangelista? És evident que es tracta d’una autoritat que no s’imposa, sinó que es manifesta en la voluntat de servei als demés. Una autoritat que només podem entendre des del Déu que és amor.

Els lletrats del temps de Jesús (i els de tots els temps)  ensenyaben allò que havien après de les Escriptures. De totes elles en tenien un coneixement perfecte, i tenien explicacions per a tot, però l'objetiu era ensenyar la Llei, no el bé de l'home.

El que realment deixava astorats als qui escoltaven a Jesús és que ell no parlava sobre la Llei con feien (i fan) els lletrats. Ell parlava de les seves vivències, des del seu coneixement i estimació de Déu i dels homes. Aquí rau la base dels conflictes que va tenir amb els rabins del seu temps (i ara tindria amb moltes de les autoritats religioses). Una visió del Déu-amor és aquella que posa l’accent en la llibertat de l’home, i no en la submissió deshumanitzada.

Jesús expulsa l’esperit impur de l’home de la sinagoga, perquè no el deixa discernir entre el bé i el mal. I el mal és una classe d’esclavitud.

Els exorcismes era una pràctica freqüent en temps de Jesús. Per tant, la sorpresa de la gent no és l’exorcisme en sí mateix, sinó en la forma. Jesús no utilitza paraules màgiques ni signes estrafolaris. Ell s’adreça, no a l’home posseït sinó al maligna que el posseeix, i li diu senzillamente: «Calla i surt d’aquest home». (Mc 1,25) Aquesta és la força de la seva paraula! (Cf. Fray Marcos. «Las vivencias se transmiten por ósmosis» - Fe adulta) 

Selecció i redacció: Salvadopr Sol