LA VOCACIÓ DE CADASCÚ

Comentari a l’evangeli d’avui (Jn 1,35-42)

Cal dir d’entrada que l’evangeli de Joan és el més difícil dels quatre. Els exegetes estan d’acord en que es tracta d’un escrit esotèric, críptic, xifrat, que diu molt més del que aparentment diu i per tant cal disposar d’algunes claus interpretatives.

En l’evangeli d’avui, Joan ens parla de l’elecció dels primers deixebles per part de Jesús. El proper diumenge la litúrgia ens presentarà el mateix fet, però vist des de les vivències de la comunitat de Marc, més propera en el temps al Jesús històric. Dues narracions diferents per explicar la força de la «crida» de Jesús i la disponibilitat de «seguir-lo» dels deixebles..

D’entradaJoan ens recorda que Jesús «és l’anyell de Déu». Aquell del que abans n’ha dit: «el que treu el pecat del món» (Jn 1,29) Pels jueus l’anyell és el símbol de l’alliberament de l’esclavitud d’Egipte. Peró Joan no es queda només en el símbol, al llarg de la narració utilitzarà altres títols: «Rabí» (que l’equipara als mestres de la Llei), «Messies» (que es refereix a l’ungit), etc..

Jesús és «el qui treu el pecat del món» Treure el pecat del món va més enllà de carregar amb la culpa dels altres. És eliminar les injustícies estructurals, a promoure una societat més humana... I fer que el que pateix la injustícia, la víctima,  no sigui perseguit per l’opressor.       

Joan, en el seu evangeli, només reconeix el pecar de l’opressió, i en fa culpable al que oprimeix. Tanmateix, també en fa responsable al qui es deixa oprimir, sense resistir-s’hi ni denunciar-ho. Els cristians que prediquen el conformisme i la submissió haurien de tenir-ho en compta. 

Jesús exigeix una actitud bel·ligerant (no violenta) de l’oprimit contra l’opressor, ajudant-lo a sortir de l’opressió  i contra la passivitat

Joan descriu l’escena dient que «Jesús passava» (Jn 1,36). Simbòlicament ens està dient que Jesús avançava a Joan, passava per davant d’ell aquell de qui havia dit: «qui ve després de mi» (Jn 1,27)

Quan els elegits li pregunten a Jesús: «on estàs» (Jn 1,39) la resposta és: «veniu i ho veureu. Ells hi anaren». El «veniu» forma part d’un verb d’apropament, és una invitació a ser acollit. Però també vol dir: seguiu els meus passos. Jesús no els vol mostrar un lloc físic sinó la seva manera de viure. Això és el que vol que descobreixin els seus seguidors, de tots els temps..

Els qui seran els seus primers deixebles no li pregunten pas per la seva doctrina sinó per la seva vida; «on estàs» vol dir: on podem trobar-te. I la resposta no és un discurs ni un domicili. Jesús els invita a anar amb ell, a conèixe’l i experimentar la seva vida.  

L’evangeli d’aquest diumenge acaba amb una dedicació especial a Simó Pere: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes –que vol dir pedra». (Jn 1,42) Quina és interpretació més plausible. Li està dient tossut? O li està reconeixent la fortalesa que demostrarà quan es deixi convènçer?  (Cf. Fray Marcos. «Evangelios y comentarios – Fe Adulta»)

Selecció i redacció: Salvador Sol