Comentari a l’evangeli d’avui (Mc 1,14-20)
«Immediatament
deixaren les xarxes i el van seguir». (Mc 1,18). Jesús busca seguidors que
l’acompanyin en la seva obra messiànica «de salvació».
«Després que Joan fou
empresonat». Quan Joan surt de l’escena arriba el temps de Jesús. Amb aquesta
precisió, «l’evangelista vol deixar clar que Jesús ve a continuar la tasca
iniciada per Joan, però a la vegada, també en vol deixar clares les
diferències» entre la predicació de l’un i l’altre.
Marc no pretén pas
fer una narració cronològica. Si fos així entraria en contradicció amb
l’evangelista Joan, que diu: que Jesús, a la regió de Judea, «batejava, al
mateix temps que el Baptista». I, destaca: «Això va esdevenir abans de que Joan
fos empresonat».
El fet important és
que, abans o després, responent a la veu del Pare «Jesús va arribar a Galilea
per començar la seva predicació, lluny de les autoritats oficials i religioses,
lluny de Jerusalem i el temple [...]. Galilea era una zona fronterera i estava
habitada per molts gentils», (considerats pagans). A Galilea es va proclamar,
per primera vegada, «la bona notícia» que venia de Déu. I, a diferència de
Joan, Jesús no espera que la gent s’hi apropi, és ell que va en busca de la
gent.
«S'ha
complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la
bona nova». El «Cronos» i el «Kairos» han arribat al punt d’encontre: l’A.T.
deixa pas al Nou.
«El
Regne de Déu és la clau per a comprendre tota la predicació de Jesús». El Regne
és aquell espai «en el que Déu es fa present entre nosaltres».
«Jesús va ser el
primer que va fer present aquest Regne, establint relacions amb els demés
basades en l’amor, el lliurament, l’empatia verdadera i la compassió; va fer
present el Regne estimant» .
«Convertiu-vos», és
la proposta de Joan. Però no es tracta només de «sortir d’una situació de
pecat», sinó «d’una manera nova de veure la realitat, d’adquirir una nova
actitud», de no deixar-se portar per la rutina.
La «crida» implica
als deixebles que «canviïn el rumb, de mentalitat, (metanoia): que deixen la
barca, que deixen el pare i el segueixen a ell».
Canviar és acceptar
que la «bona notícia, és bona per a mi [...]. Si la bona notícia que Jesús
predica, ve de part de Déu, li podem fer confiança plena».
Simó i Andreu, que
eren pescadors van seguir Jesús de forma incondicional, «es van fiar d’ell, i
van compartir amb ell la seva forma de vida».
És una dada
significativa que «des del inici de la seva vida pública, Jesús tingui seguidors
disposats a compartir amb ell la manera d’entendre la vida». No li fa res que
siguin pocs «els qui el segueixen». Ell sempre estarà a prop. Així ho explica
Mateu (Mt 18,20: «On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí
enmig d’ells». (Cf. Fray Marcos. Evangelio y comentariss – Fe adulta).
Selecció i redacció:
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada