QUIEN SE ATREVE A CONDENAR, NO HABLA EN NOMBRE DE DIOS*

Algunes claus d’interpretació de l’evangeli (Jn 8,01-11) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

 

INTRODUCCIÓ

Les lectures d’avui ens presenten: Isaïes que parla de l’opressió del desterro i promet alguna cosa nova pel seu poble. Pau que vol oblidar el seu passat i va corrent cap a una meta nova. Jesús que obra a l’adúltera un horitzó de conversió.

L’encontra amb el Déu verdader ens empeny sempre cap a un nou concepte de la vida. En nom de Déu no podem mirar mai enrere. A Déu. el nostre passat no li interessa. A mi, el passat, només m’hauria d’interessar si em permet descobrir el meu futur i el que he de rectificar. En aquest temps de quaresma, que és camí cap a la Pasqua (plenitud), és interessant que ho recordem.

CONTEXT

El que avui llegim a l’evangeli, es desenvolupa en un context artificial. Cap altre evangelista el cita. Tanmateix, es tracte d’un relat molt antic i el seu missatge està molt d’acord amb la línia seguida per tots els evangelis.

EXPLICACIÓ

En el relat, es destaca el «fariseisme» dels lletrats i fariseus, acusant la dona i donant-se-les de purs. Si estaven segurs de poder-la acusar, per què no l’executaven? La presenten a Jesús, a qui amb ironia tracten de «Mestre», Tot i que no accepten el seu veredicte.

El text ens diu que li estaven preparant una trampa. Si Jesús consentia apedregar-la, perdria la seva fama de bondat i misericòrdia. Si no consentia, es declararia en contra de la Llei. Com en tantes ocasions, els caps religiosos anaven buscant la manera de justificar la condemna de Jesús.

El fet es planteja com un menyspreu a la dona. Si els van trobar «in fraganti», per què no acusaven també l’home, en compliment del que ordenava la Llei?. La llei considerava adulteri quan la dona era casada, considerant que es «robava» una possessió del marit. En aquest cas, i no si la dona era soltera, la llei també condemnava l’home.

Jesús no podia estar d’acord amb aquesta aberració! No podia venir de Déu una Llei tant desigual i humiliant per la dona. Compta, perquè encara avui es mesura diferent la infidelitat de l’home i de la dona.

Aparentment, Jesús està disposat a que es compleixi la Llei, però posa una simple condició: que tiri la primera pedra qui estigui lliure de pecat. Tirar la primera pedra era obligació o «privilegi» del testimoni. D’aquesta manera qui acusava s’implicava en l’execució i s’evitaven execucions a la lleugera de persones innocents.

És fàcil deduir del text, que aquells homes acusaven però ningú es va voler fer responsable de la mort de la dona. En una ocasió, Jesús va haver d’advertir sobre un mal ús de la llei: «No he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.» (Mt 5,17.BCI)

Jesús perdona a la dona, sense que ella li ho demani. No és el penediment pel que és perdonada, sinó per l’amor incondicional que descobreix en Jesús el que portarà l’adúltera a canviar de vida.

Les lectures d’avui ens porten a un gran marge per la reflexió: El perdó de Déu és primer. Canviar de perspectiva serà la conseqüència d’haver pres consciència de que Déu és Amor i, aquest ja està en mi.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com