DIOS-ESPÍRITU-JESÚS*

Algunes claus d’interpretació de l’evangeli (Jn 20, 19-23) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

L’evangeli d’aquests dies ens parlaran de l’Esperit. Però ho faran de diferents maneres.

El que en dirà Lluc no és una crònica periodística. És teologia que hem de descobrir més enllà de la literalitat del discurs.

Pau ens aporta una idea genial al parlar dels òrgans al servei del cos. Tots els éssers humans formem una unitat encara més gran i més forta que la que s’estableix per la biologia.

A l’evangeli de Joan s’escenifica una altre tipus de vinguda de l`Esperit, molt més senzilla que la de Lluc.

Aquestes «vingudes» diferents de l’Esperit ens indiquen que en realitat Déu-Esperit-Vida no han de venir d’enlloc. Estan sempre entre nosaltres.

Els primers cristians tenien molt clar que tot el que els estava passant era obra de l’Esperit-Jesús-Déu. Ara era quan Jesús estava realitzant verdaderament la seva obra de salvació en cada un dels fidels i a la comunitat. Recordem que mort Jesús, Déu i Esperit són una única realitat.

Quan ens referim a l’Esperit ens estem referint a Déu.

La meva relació amb Déu no és la d’un jo amb un tu. Es tracte més aviat d’un jo amb el Jo, que és la quinta essència del meu jo propi. Aquesta és l’experiència de tots els místics.

L’Esperit és una realitat tant important en la nostra vida espiritual que no podem fer ni dir res sense ell. Ni tant sols podem dir «Jesús és el Senyor» Ni «Abba», si no som moguts des de l’Esperit.

Però amb la mateixa rotunditat s’ha de dir que no ens faltarà mai l’acció de l’Esperit, perquè mai, en cap moment, ens pot faltar Déu. L’Esperit no és cap privilegi ni tant sols pels que creuen.

Ser cristiano no vol dir acceptar una sèrie de veritats teòriques, ni complir una sèrie de normes morals, ni tant sols haver de celebrar uns quants ritus sagrats. Tot això no serveix de res si no arribem a una vivència personal de la realitat de Déu-Esperit que ens empenyi des de dins a la plenitud de l’ésser.

És el que va viure Jesús. L’evangeli no deixa cap dubta sobre la relació de Jesús amb Déu-Esperit: fou una relació «personal». Es va atrevir a dir-li «papà», cosa inusitada a la seva època i també a la nostra. A més, va fer sempre la seva voluntat, i el va escoltar, etc.

Tot el missatge de Jesús es redueix a manifestar la seva experiència de Déu com a Esperit. L’únic objectiu de la seva predica­ció va ser que també nosaltres arribéssim a aquesta experiència.

Si tenim clar que tots els membres de la comunitat són una sola cosa amb Déu-Esperit, no hi pot haver una estructura de poder o domini que es pugui justificar amprant-se en ell. Jesús ho va deixar clar: «Qui vulgui ser primer que sigui el servidor de tots.»

*.- Veure original: https://www.feadulta.com