MUERTE, POR AMOR, EQUIVALE A VIDA*

Algunes claus per interpretar l’evangeli (Lc 19, 28-44), extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

La litúrgia d’aquest diumenge és desconcertant. Comença amb l’entrada «triomfal» (Lc 19,28-40), i acaba recordant una mort ignominiosa (Lc 22,14 a 23,56). És francament difícil harmonitzar aquests dos moments de la vida de Jesús. Es podria dir que ni el triomf va ser triomf, ni la mort va ser mort. Tots els evangelistes plantegen la pujada a Jerusalem com la meta última, el resum, de tota la vida pública de Jesús.

En la vida de Jesús es reviu l’Èxode, el pas de l’esclavitud a la llibertat, de la mort a la vida (pasqua vol dir pas). Aquí quedaria palès l’amor incondicional de Déu a l’home, manifestat en el servei fins la mort.

Per què va fracassar Jesús? Perquè la salvació que ell ofereix no coincideix amb la salvació que esperem la majoria dels humans. Jesús va pretendre portar-nos a la plenitud del nostre ésser verdader. Nosaltres ens empenyem a salvar el nostre ésser enganyós, el nostre «ego».

No ens interessa acomodar-nos a la voluntat de Déu; preferim que sigui Déu qui s’acomodi al que nosaltres volem. Déu no vol el més bo, «vol» el millor per a nosaltres. Vol que siguem exigents en nosaltres mateixos, que arribem al més pregon del nostre ésser verdader.

El fracàs humà de Jesús en l’intent d’instaurar el Regne de Déu, ens invita a reflexionar sobre el sentit verdader de les limitacions humanes. Si el nostre objectiu primer és evitar el dolor, costi el que costi, i buscar el màxim plaer possible, mai podrem acceptar la predicació de Jesús. Ell va confiar plenament amb Déu, però Déu no el va lliurar del dolor ni de la mort. Interpretar aquest abandó aparent, absolut, de Déu a Jesús, seria la clau del nostre apropament a la seva passió i mort, i també seria la clau per interpretar el dolor humà i tractar de donar-li el sentit verdader.

Es un disbarat pensar que Déu va exigir, planificar, voler o permetre la mort de Jesús. Però encara fora pitjor si la considerem condició per a perdonar els nostres pecats. La mort de Jesús no fou voluntat de Déu, sinó fruit de la imbecil·litat dels homes. Fou el desig de poder i l’afany de sotmetre als altres, el que va fer inacceptable el missatge de Jesús. El pecat del món és l’opressió.

El que Déu esperava de Jesús va ser la seva fidelitat total, és a dir, que una vegada aconseguida l’experiència del que era Déu, no deixés de manifestar-la al preu que fos. La mort de Jesús no fou un accident; fou la conseqüència de la seva vida.

Déu no està només en la resurrecció, està sempre en l’home, també en el dolor i la mort. Si no el sabem trobar en aquests moments, és que seguim pensant com els homes, no com Déu. Seguim associant l’amor de Déu amb tot el que ens és plaent, agradable, allò que ens satisfà. El dolor, el sacrifici, l’esforç... seguim associant-los al càstig de Déu. Les celebracions de Setmana Santa ens han de portar a la conclusió contrària. Déu està sempre en nosaltres, però necessitem descobrir-lo, sobretot en el dolor i la limitació.

Els textos de la Passió no són una crònica de successos, sinó teologia extreta d’uns fets, que no tenen com objectiu principal informar-nos, sinó transmetre la teologia sobre la mort de Jesús que van anar elaborant els primers cristians. Malgrat les diferències entre els quatre evangelis, el relat de la passió és on més coincideixen. Això és perquè va ser el primer que es va escriure, segurament com a catequesi. És per això que molt aviat van quedar fixats els trets generals que relaten els evangelistes, tot i que en la seva pròpia manera de redactar i amb els matisos corresponents a la tradició que van rebre.

La passió narrada per Lluc té una clara tendència catequètica, Amb un toc d’humanització molt significatiu. Suavitza molt la relació dels qui estan al voltant de Jesús. No tot és negatiu. Inclús els pagans queden justificats d’alguna manera. Hi ha molts personatges que estan amb Jesús i pretenen ajudar-lo. Jesús mateix es relaciona amb alguns d’ells i els ajuda a comprendre el que està passant.

Al llarg de la història hi han hagut moltes persones, d’abans i després de Jesús, que han patit sofriments inclús majors que els seus. La importància de la figura de Jesús no és tant el sofriment que va patir sinó la seva actitud ferma en la manera de viure i la coherència amb el que va predicar, fins les últimes conseqüències. Per a nosaltres, el més important, és descobrir per què el van matar, per què va morir i quines van ser les conseqüències de la seva mort, per a ell, pels seus deixebles i per nosaltres.

Per què el van matar? La mort de Jesús és la conseqüència directa del rebuig, que els caps religiosos del seus poble van fer, del que ell predicava i d’ell mateix No pensem que fos un rebuig gratuït, ni malèvol. Els sacerdots, els escribes i els fariseus... no eren gent depravada que van anar en contra de Jesús perquè era bona persona. Eren gent religiosa que pretenien, de bona fe, ser fidels a la voluntat de Déu, seguint la Llei de Moisès.

Jesús anava contra la Llei i el temple, signes inequívocs de l’antiprofeta. Però per altre banda, el que feia eren signes de que Déu estava amb ell.

Per què va morir? No era ni un innocent ni un boig. Era conscient del perill, però devia tenir raons molt poderoses per seguir dient el que havia de dir i fer el que havia de fer. I també devia saber que els caps religiosos no es conformarien, només, a no fer-li cas. Conscient d’això, Jesús va prendre la decisió d’anar a Jerusalem. Va preferir ser fidel abans que salvar la vida. Això és el que Déu esperava de Jesús, i això és el que ell va tenir sempre molt clar.

Quines conseqüències va tenir la seva mort? Pels apòstols va ser el revulsiu imprescindible que els va portar al descobriment del Jesús verdader. L’havien seguit com amic, mestre, profeta, però estaven molt lluny de conèixer el significat verdader de la seva persona. Descobrir qui era Jesús, no podia venir només d’escoltar o veure; va ser necessari un procés de maduració interior. La mort de Jesús els va obligar a aprofundir en la seva persona i a descobrir en aquell Jesús de Natzaret, al Senyor, Messies o Crist, i al Fjll.

Aquesta va ser l’experiència pasqual dels apòstols. Si volem entendre la mort i la resurrecció de Jesús, tots hem de seguir aquest mateix camí de vivència interior. No hi ha explicació racional possible davant de l’esdeveniment que celebrem.

*.- Comentari evangeli: https://www.feadulta.com › 3.