JESÚS ALCANZÓ LA VIDA ANTES DE MORIR*

Reflexions sobre l’evangeli de la Vetlla Pasqual (Lc 24,1-12) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

Cal prendre consciència de que a la Vetlla Pasqual se celebre la litúrgia més important de tot l’any.

Celebrem la VIDA que en l’experiència pasqual els deixebles van descobrir en el mestre Jesús. Els símbols centrals de la celebració són el foc i l’aigua, perquè són els dos elements imprescindibles perquè hi pugui haver vida biològica. La vida biològica és el millor símbol que ens pot ajudar a entendre allò que és la Vida transcendent.

Les realitats transcendents no es poden percebre pels sentits, per això s’ha de fer present mitjançant sigmes que ens provoquin la presència d’una realitat que ni ens ve ni ens porta, ni es crea ni es destrueix, sinó que sempre hi és..

Eecordar i renovar el nostre baptisme, apunta en la mateixa direcció. Jesús va dir a Nicodem que s’havia de néixer novament de l’aigua i de l’Esperit. Aquest és un missatge clau per a descobrir de quina Vida estem parlant.

En el pròleg de l’evangeli de Joan es diu: «Al principi existia el qui és la Paraula.» i en la Paraula «hi havia la vida i la vida era la llum dels homes.» (Jn 1,1-4) Estem recordant aquesta Vida i aquesta llum en la humanitat de Jesús. Al desenvolupar, en tot el temps que va durar la seva vida terrena, la mateixa Vida de Déu que el travessava, ens obrí el camí de la plenitud a la que tots podem accedir.

El que celebrem aquesta nit, és l’arribada de Jesús a aquesta fita. Jesús, en tant que home, assolí la plenitud de Vida. Estava en possessió de la Vida definitiva que és la Vida de Déu. Una vida que no es pot perdre perquè ja és eterna.

Podem seguir emprant el terme «resurrecció», però evitant aplicar-la a la vida biològica i psicològica, què és el que nosaltres podem sentir, és a dir, podem descobrir pels sentits. Però el que hi ha de Déu en Jesús no es pot descobrir mirant, escoltant, o palpant. Ni viu ni mort ni ressuscitat, ningú no pot descobrir la seva divinitat.

Tampoc pot ser el resultat d’alguna demostració lògica. El diví no forma part de la nostra raó. A la convicció de que Jesús està viu, no podem arribar-hi amb raonaments. El diví que hi ha en Jesús, i per tant la seva resurrecció, només pot ser objecta de fe.

Pels apòstols, i també per a nosaltres, es tracte d’una experiència interior. A través del convenciment de que Jesús els estava donant VIDA, els apòstols descobrixen que Jesús ha d’estar VIU. Nosaltres, a l’igual que ells, només podem comprendre la resurrecció a través de la vivència personal.

Creure en la resurrecció exigeix haver passat de la mort a la vida. És per això que en aquesta vetlla té tanta importància el record del nostre baptisme. El cristià és aquell que està constantment morint i ressuscitant. Morint al que és terrenal, caduc, i a l’egoisme, i naixent a la Vida verdadera, la divina.

Del baptisme en tenim una concepció estàtica que ens impedeix viure’l. Creiem que hem sigut batejats un dia a una hora determinada i que allà es va realitzar un miracle que roman per si mateix. Per tal de descobrir l’error, cal prendre consciència del que és un sagrament.

Tots els sagraments estan constituïts per dues realitats: un signe i una realitat significada. El signe és allò que podem veure, oir, tocar. La realitat significada no es veu, ni s’escolta ni es palpa, però hi és sempre perquè depèn de Déu que està fora del temps.

En el baptisme, la realitat significada és aquesta Vida divina que «signifiquem» per fer-la present i viure-la. En tal dia i a tal hora, han fet el signe sobre meu, però l’assolir-la i viure allò que significa, és tasca de tota la vida. Tots els dies he d’estar fent meva aquesta Vida. I l’únic camí per a fer meva la Vida de Déu que és AMOR, és superant l’ego-isme, és a dir, estimant.

*.- Comentari evangeli: https://www.feadulta.com › 3.