NO ACABAMOS DE DAR EL SALTO DEL DIOS DEL AT AL DIOS DE JESÚS*

Algunes claus per interpretar l’evangeli (Lc 9,28-36), extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

La litúrgia d’aquest diumenge ens proposa dues teofanies (manifestacions de Déu). La d’Abraham i la dels tres apòstols.

Abraham, és el fet més significatiu de la història del poble jueu: l’Aliança amb Déu. Un detall important. Déu no es presenta fins la nit, quan Abraham està en «un somni profund i un terror intens com de fosca...» Aquesta va ser una experiència interior que per Abraham va ser una realitat autèntica. Moltes de les experiències de Déu de l’AT, es relaten com a somnis.

La transfiguració de Jesús, pels tres deixebles, també va ser una experiència personal. Cal distingir entre el que és una experiència interior i la manera com s’explica.

La clau per comprendre aquest relat és el capteniment: «Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.» Mateu i Marc diuen que va ser el mateix Jesús qui els ho va prohibir. «No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts.» (Mt 17,9.BCI).

Probablement es tracte d’una experiència pasqual, narrada com si fos un esdeveniment de la vida normal. Un fet que no es pot constatar amb els sentits i s’ha d’explicar amb el llenguatge figurat.

La versió litúrgica situa aquest fet «uns vuit dies després...» Es tracte d’indicar que estem als primers dies de la nova creació.

En aquest episodi, s’utilitzen els mateixos elements que ja s’havien utilitzat a l’AT per tal de relatar les repetides teofanies de Déu.

· La muntanya, lloc de la presència de Déu.
· La presència esclatant, signe de que Déu hi era present.
· El núvol en que Déu es manifestà a Moisès i que els va acompanyar pel desert.
· La veu, el mitjà que utilitza Déu per s comunicar la seva voluntat.
· La por que sent tothom qui descobreix la presència de Déu.
· Les cabanes, al·lusió a la festa més important en temps de Jesús pels jueus. Festa messiànica en que es commemorava el pas pel desert, de l’esclavitud a la terra promesa.
· Moisès i Elies que simbolitzen la Llei i els Profetes, que són els dos pilars que sustentaven la religiositat del poble jueu.

Moisès i Elies conversen amb Jesús, però es retiren. Ja han complert la seva missió i ara serà Jesús l’última referència. Pere no està en aquesta dinàmica i pretén fer tres cabanes perquè Moisès i Elies puguin seguir.

L’evangelista deixa molt clar que es tracta d’una transfiguració. El que canvia és la figura, no la substància. El que és essencial en Jesús segueix igual. Els sentits no poden percebre el que és essencial en Jesús, el seu ésser diví. El que normalment veuen en ell és allò accidental, no la seva essència.

Els relats pasquals volen destacar que el Jesús que se’ls apareix és el mateix que anava amb ells per la Galilea. A la transfiguració es diu el mateix, però canviant el punt de vista. Aquest Jesús que ara viu amb ells, ja és el Crist glorificat.

La immensa majoria de las interpretacions d’aquest relat, apunten a una manifestació de la «glòria» com a preparació pel temps de prova de la passió. Però no és després del sofriment que s’aconsegueix la glòria, perquè Déu ja és present en el sofriment, i per tant ja forma part de la glorificació.

Quan parlem de la glòria divina de Jesús, aplicant el concepte de glòria humana, tergiversem allò que és Jesús i allò que és Déu. Si en Jesús habitava la plenitud de la divinitat, com diu Pau, vol dir que Déu i la seva glòria no es van separar mai d’ell.

L’evangeli ens diu que no hem d’esperar res del futur. La bona notícia no és que Déu ens donarà després alguna cosa, sinó en descobrir que ja ens ho ha donat tot. «El regne de Déu ja és dins vostre.» Jesús ja té la plenitud de la divinitat formant part de la seva humanitat.

Com va escriure santa Teresa: Després de Jesús, es absurda una esperança de futur. Déu ja ens ha donat tot el que ens podia donar. S’ha donat Ell mateix i ja no té res més per donar-nos.


*-. Veure original: https://www.feadulta.com › 3.

Evangeli i comentari Pagola: http://cristiansxxigracia.blogspot.com