NO DEJES DE HACERTE LA PREGUNTA: ¿QUIÉN ES ÉSTE?*

Algunes claus interpretatives de l’evangeli (Mc 4,35-40) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta.

CONTEXT

Marc, després de dir-nos que Jesús, ensenyava a Cafarnaüm i els seus voltants, deixant ben clara la reacció dels caps religiosos, dels qui el segueixen i dels seus familiars, acaba el capítol IV amb el relat de la tempestat calmada que avui llegim. Compta amb els miracles sobre la naturalesa, perquè estan tant carregats de simbolisme, i es fa difícil acceptar-los con reals. Cal interpretar-los.

La Bíblia utilitza vàries paraules gregues per expressar el que nosaltres en diem miracles:

"thauma" = meravella,

"dynameis" = portent,

"teras" = prodigi,

"semeion" = signe.

El concepte de miracle que avui fem servir, és relativament recent. No té cap sentit preguntar-nos avui si els evangelistes ens parlen de miracles (tal com els entenem avui), Però tampoc té sentit posar en dubta que Jesús va fer miracles, (tal com ho entenien aleshores). El que avui ens interessa és descobrir el verdader sentit d’aquesta manera de parlar. Miracle era el mot conegut per tots els que vivien en temps de Jesús.

Com deia John Evelyn (1620 - 1706): «Els nostres avantpassats van creure a causa dels miracles. Nosaltres creiem malgrat els miracles.»

EXPLICACIÓ

El significat general del relat d’avui és l’apertura del missatge de Jesús: «Passem a l’altre riba.» (Mc 4,35.BCI) en clara referència al pas del mar Roig, quan el poble ja ha superat tots els esculls i ara està a la terra promesa. Ara estan en el mar de Galilea, i a l’altre riba hi ha els gentils (=pagans). És una invitació a la universalitat del missatge.

El «temporal» Mc 4,37) fa referència a Jonàs, que també es posà a dormir quan va començar la tempesta. Per altre banda, la narració passa al mar. El mar a la Bíblia, és el símbol del caos. Dominar el mar només ho podia fer Déu.

Amb aquests elements rebem l’ensenyament simbòlic, de que: el missatge de Jesús ha d’arribar a tota la humanitat, i que això no és possible si no s’abandona la falsa seguretat de creures poble elegit. Jesús, fent «callar» (Mc 4,39) manifesta el seu poder contra les forces del mal.

Els qui estaven a la barca amb Jesús, morts de por, no dubtaven del seu poder per aturar el temporal. Dubtaven de que ho volgués fer, que encara és pitjor; «Mestre, ¿Mo et fa res que ens enfonsem? (Mc 4,38), Dubtar del seu amor. D’aquí ve el reny de Jesús: «Per què sou tant covards?.Encara no teniu fe? (Mc 4,40)»

El verdader missatge del relat és la tranquil·litat de Jesús en mig de la tempesta. Dormia «amb el cap sobre un coixí.» (Mc 4,38). Cal tenir en compta que el coixí on reposa el cap d’un mort rep el nom de capçal. Dormir i capçal (=coixí) s’estan referint a una situació post-pasqual. Jesús és amb ells, però d’una altre manera.

La pregunta que es devien fer i ens fem nosaltres, dona títol a aquesta reflexió: «Qui és aquest.»

*-. Veure original: https://www.feadulta.com ›