LA CASA DE JESÚS

Algunes claus interpretatives de l’evangeli (Mac 3,20-35) escrit per : Josep Maria Solà – Catalunya Religió 

E*l text comença dient que “Jesús va entrar a casa”. Cal donar importància a aquest detall. La casa pot tenir un sentit geogràfic (és el local on s’esdevé un fet) o un sentit simbòlic o teològic. En aquest darrer sentit casa vol dir comunitat. La casa de Jesús la conformen els deixebles, la gent que ha entrat per reunir-se amb Jesús i escoltar-lo. És la casa oberta pels qui han experimentat l’alliberament de Jesús (Mc 1,23.31.32.34.39.49;2,3.14;3,1.10). És la casa que es contraposa a la casa del seus familiars que pretenen emportar-se’l perquè pensen que està boig. És la casa que s’oposa a la casa de Satanàs ( anomenada 3 vegades en el text) que només Jesús, el fort, hi pot entrar per eliminar el poder opressor. Els mestres de la llei i els familiars són les comunitats alternatives que s’oposen, entren en conflicte i volen destruir la comunitat que s’aplega entorn de Jesús.

El desplaçament de Jerusalem fins a Galilea dels mestres de la llei vol dir que el que fa Jesús representa per a ells un problema seriós. Tots els líders carismàtics que prediquen i practiquen l’alliberament dels oprimits són un perill. Encara que el que Jesús fa, sembli bo, de fet, segons els mestres de la llei, és un engany perquè Jesús està venut al poder de Satanàs; si aconsegueixen acusar-lo per això, podrien presentar càrrecs legals contra ell. Jesús és un perill i l’obligació dels mestres de la llei és actuar-hi en contra.

De la resposta de Jesús el més interessant és el complement o ampliació: el pecat contra l’Esperit Sant. L’actuació de Jesús fa realitat les paraules profètiques d’Isaïes: “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, m’ha enviat a portar la bona nova als pobres” (61,1ss, val la pena llegir el text sencer). L’Esperit Sant s’identifica amb la causa dels malalts, pobres, oprimits, leprosos, paralítics. El pecat contra l’Esperit Sant, per tant, el cometen aquells que s’oposen a l’actuació de Jesús, els qui s’obstinen en negar o impedir amb força i decisió l’alliberament i la vida dels altres; neguen als altres el dret a la vida. Impedir que els pobres s’alliberin i fer-ho ,a més a més, en nom d’una pràctica religiosa, aquest és el pecat contra l’Esperit Sant. Déu s’ha revelat i manifestat fent actuar el seu Esperit en l’acció alliberadora de Jesús. Blasfemar contra l’Esperit Sant és mantenir l’opressió als pobres. En la resposta als mestres de la llei, Jesús no es defensa ell mateix sinó que defensa la causa dels pobres.

Si la intervenció dels mestres de la llei representa una escomesa contra la comunitat/casa de Jesús provinent de l’exterior, la intervenció dels familiars seria una escomesa que té el seu origen dins mateix de la comunitat. En el col·lectiu dels familiars pot haver-hi el ressò dels parents de Jesús, liderats per Jaume, que han volgut dirigir l’església posant-la sota el control de les tradicions judaiques (Ac 15,13-21). Jesús alerta sobre els qui volen esgrimir drets de parentiu o altres drets per adquirir una situació de domini dins la comunitat. Jesús els ho deixa molt clar: “El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare”