ESCUCHAR A JESÚS Y SOLAMENTE A ÉL*

Algunes claus d’interpretació de l’evangeli (Mc 9,2-10) escrit per Fray Marcos - Fe adulta.

CONTEXT

Avui llegim el relat de la transfiguració segons Marc. Un fet que figura en els sinòptics, i que Marc situa entre el primer i el segon anunci de la passió. La intenció sembla clara, contrarestar el llenguatge dur i difícil de la creu.

EXPLICACIÓ

Se’ns fa difícil poder entendre, des de la nostra perspectiva, el significat d’aquest fet. No sembla l’estil de Jesús fer posades en escena com aquestes. Costa creure que Jesús volgués edulcorar el tràngol de la passió, als més íntims. En tot cas, sense aconseguir-ho. .

El fet de ser un relat, estructurat i redactat sobre la base de símbols de l’AT, ja ens està dient que no és un fet històric, sinó una teofania. Les teofanies no es realitzen en un moment concret, en el que Déu fa un espectacle de llum i de so. . No són altre cosa que experiències subjectives que en un moment donat garanteixen la presència del diví en una persona concreta.

Això no vol dir que l’experiència de Déu no sigui real. Vol dir que Déu no està mai en el «fenomen» com un objecta del coneixement sensible, sinó en el «noümen», és a dir, com objecta de coneixement racional.

A Déu mai podem accedir-hi pels sentits. Com diu la dita budista: «Si trobes el Buda, mata’l.»

Jesús, com veritable Fill de l’home , va haver de lluitar per assolir la seva «salvació». Aquesta es la conseqüència d’haver estat completament humà. La transfiguració, però, ens diu que en ell hi havia alguna cosa que anava més enllà de l’estrictament humà.

És molt probable que sigui un relat pasqual. D’aquells que expliquen que el Jesús ressuscitat és el mateix que anava amb ells per les terres de Galilea. En la transfiguració és el contrari. Aquell Jesús que viu amb ells és el mateix Crist glorificat.

Jesús sempre va ser el mateix, abans i després de la seva mort. El que hi ha de diví en ell, està en la seva humanitat. No es va haver d’afegir després. Aquest missatge és molt important perquè demostra la divinitat de Jesús, en termes de necessitat absoluta, apodíctica.

«Sis dies després.» (Mc 9,2.BCI) Té caràcter simbòlic. El sisè dia del Gènesi es va crear l’home. Als sis dies de treball es va fer el descans del dissabte. Moisès va estar sis dies al Sinaí cobert per un núvol, i al setè li va parlar Déu.

Pere, Jaume i Joan, van ser els únics a qui Jesús els va canviar el nom. Eren bona gent, però una mica durs de mollera. Sembla que necessitaven classes de suport per poder arribar al nivell de comprensió dels altres. Els tres van acompanyar Jesús a l’agonia del l’hort. Els tres van ser testimonis de la resurrecció de la filla de Jaire. Pere acaba de dir a Jesús, que de passió i mort, ni parlar-ne. Jaume i Joan, en el capítol següent, demanaran a Jesús que volen ser els primers en el seu regne. Els tres demostren no haver entès res del missatge del seu Mestre. Els tres necessiten un bon correctiu.

La muntanya alta, el núvol, la llum, la veu, la por, són elements que surten literalment de l’AT.

La muntanya sense nom, és una clara referència al Sinaí. On es va produir la més gran teofania.

El núvol va ser sempre signe de la presència de Déu. El núvol porta aigua, dona ombra i vida. En el desert era la presència de Déu que els acompanyava.

Els vestits blancs són signe de la divinitat.

El fet de que tot siguin símbols, no disminueix en res la profunditat del missatge que ens volen transmetre. Ben al contrari. El llenguatge bíblic assegura la comprensió dels seus destinataris, tots ells jueus.

Moisès i Elies conversant amb Jesús. Dos testimonis de les grans teofanies, i a més, els representants de tot l’AT, la Llei i els profetes. Està clar que Marc vol manifestar que Jesús rep el testimoni dels que fins ara han estat la clau per a descobrir la voluntat de Déu. Però ha arribat el moment en que la clau d’accés a Déu serà Jesús.

«Rabí, és bo que estiguem aquí dalt.» (Mc 9,5) Pere considera que és molt millor estar-se aquí que a baix on hi ha passió i mort, anunciada per Jesús uns versicles anteriors.

«Hi farem tres cabanes.» Pere està a la «glòria» sense entendre res del missatge de Jesús.

A tots ens agrada pujar, i ens costa baixar. Però la humanitat no arribarà a la seva plenitud, mentre que els de dalt no decideixin baixar i els de baix no renunciïn a pujar per sobre dels altres. Posant els tres personatges al mateix nivell, Pere nega l’originalitat de Jesús. No accepta que la Llei i els profetes ja han complert la seva missió i ara estan superats. La veu corregeix aquesta visió de Pere.

«Escolteu-lo!» Aquesta és la paraula clau. Fins ara han escoltat a Moisès i Elies. Ara és el moment d’escoltar-lo només a Jesús. L’AT va ser el major obstacle, pels primers cristians, i encara ho és avui, per escoltar Jesús.

Escoltar, és l’actitud bàsica del deixeble. La Paraula que «escoltem» ens compromet i ens fa sortir de nosaltres mateixos.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com › 3...