SENTIR LÁSTIMA, SER COMPASIVOS*

Claus d’interpretació de l’evangeli (Mc 1,40-45) escrit per Fray Marcos - Fe adulta.

CONTEXT

Marc, després de dir-nos que Jesús predicava per les sinagogues i expulsava dimonis, ens explica la curació d’un leprós.

L’evangelista dona més importància als fets que a les paraules. El leprós no té nom. Tampoc ens diu res del temps i del lloc. Al text li manca lògica narrativa. Jesús està als inicis de la seva predicació i ja el coneixen els leprosos que viuen a l’extraradi.

EXPLICACIÓ

A la primera lectura se’ns diu que la lepra obligava a una marginació total. Cal tenir en compta que la lepra, en aquell temps, era qualsevol problema de la pell, repugnant. No com l’entenem ara.

Defensar-se del contagi d’aquest tipus de malalties no era original del judaisme. Cultures i religions més antigues ja marginaven als qui les patien.

La lepra es considerava un càstig de Déu i per això les normes també provenien d’ell.

«Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava...» (Mc 1,40.BCI). Una actitud valenta, la del leprós, que transgredint la Llei s’apropa a Jesús. Però, a la vegada, agenollant-se, per por de ser rebutjat.

«Si vols... Ho vull...» Un diàleg senzill ple de significats. Confiança total del leprós, i resposta adient... No demana curació, sinó puresa (quedar net). És a dir: «alliberament»..

Quant Jesús li diu: «Queda pur.» (Mc 1,41), fa molt més que curar-lo. Li està dient que recupera la seva condició humana: reintegrar-se a la societat i a la religió. Tornar a sentir l’amistat de Déu, que era el valor suprem d’un bon jueu.

«Jesús, compadit». En el NT, es diu que només Déu i Jesús són compassius. L’acció de Déu es manifesta a través dels sentiments humans. La compassió (patir amb) ja era una de les qualitats de Déu a l’AT. Jesús se la va fer seva en tota la seva trajectòria humana.

És una demostració de que per arribar al diví no s’ha que destruir el que és humà, sinó potenciar-ho. Els cristians parlem molt poc de compassió ! I tanmateix, és la forma més humana de manifestar l’amor. Quan un es fa seu el sofriment de l’altre és quan, de veritat, se l’ha fet proper.

«Va estendre la ma» (el va tocar). El significat del verb grec «aptw», no és pròpiament tocar, sinó subjectar, lligar, enllaçar. Aquest significat ens apropa més a la manera d’actuar de Jesús. Vol dir que no el va tocar només un instant, sinó que va mantenir aquesta postura una bona estona.

Parlant de lepra, aquest tocament podem comprendre que té un significat més profund. Jesús demostra que està per sobre de la Llei, quan es tracta de fer el bé a una persona. I, a més, tractant-se d’algú que tè una malaltia infecciosa, demostra que Jesús assumeix el risc personal que li pot comportar.

«Tot seguit Jesús el va fer marxar» (Mc 1,43) recomanant-li: «Vigila de no dir res a ningú» Jesús era conscient que se la jugava: tocar un leprós incomplint la Llei.

En la narració de Marc s’observa que no vol que les accions de Jesús a favor del marginat fossin mal interpretades. Jesús recomana al leprós que no expliqui com s’ha curat. Jesús que ha incomplert la Llei, diu al leprós que la compleixi, que es presenti al sacerdot perquè certifiqui la seva curació.

Jesús no està mai contra la Llei, sinó contra les injustícies i trampes que es feien en nom de la Llei. Ell mateix es va haver de defensar desfent malentesos: «no he vingut a abolir la Llei, sinó a donar-li plenitud.»

L’evangeli acaba dient que la proclamació del leprós de la seva curació li va comportar problemes a Jesús. A partir d’aquest fet s’havia de quedar fora dels pobles per la por que tenien de que hagués quedat infectat en haver tocat un leprós.

També la divulgació del fet, podia haver sigut igualment negatiu pel leprós. El sacerdot era l’únic que podia declarar pur o impur al contagiat. I si aquesta arribava a saber com s’havia curat podia posar dificultats per acceptar la curació. Per aixó Jesús li demana discreció.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com ›