JESÚS CURA PARA QUE SEAMOS CAPACES DE SERVIR *

Claus d’interpretació de l’evangeli (Mc 1,29-39) escrit per Fray Marcos - Fe adulta.

Recordem que els evangelis són teologia narrativa. No té cap importància que les paraules de Jesús siguin exactament les que ell va pronunciar; ni que els fets que s’expliquen hàgin succeït exactament així, en un moment i lloc determinats.

L’important és el missatge que ens volen transmetre i que siguem capaços de traduir-ho al nostre llenguatge, sempre relatiu, de manera que avui ho puguem entendre. Per això és imprescindible que ens situem a l’ambient de aquella època i coneguem les característiques d’aquella cultura. És el que intento.

CONTEX

Seguim en el primer dia de l’actuació de Jesús. Marc intenta descriure a grans trets la manera habitual que tenia Jesús de desenvolupar el seu ministeri.

Tal com llegíem el diumenge passat, l’acció de Jesús comença en el lloc d’oració del poble: la sinagoga, i acaba pregant tot sol en un descampat. Allà reviu l’experiència de Déu, que li permet parlar i actuar amb autoritat.

EXPLICACIÓ

El pas de la sinagoga a la casa, i després al carrer, ens diu que Jesús porta la salvació allà on es desenvolupa la vida i a totes les persones que tenen necessitat d’alliberament.

Jesús cura la sogre de Pere, sense que se’ns digui res de la dona. En aquella societat ser solter era impensable, i Jesús no va qüestionar mai les normes existents en relació a la sexualitat, al matrimoni o a la família.

«Agafant-la per la mà, la va fer aixecar.» (Mc 1,31.BCI) Marc, a l’original grec utilitza la paraula «katekeito» que es refereix a malaltia o mort. I la paraula «hgeiren», que pot voler dir aixecar o ressuscitar. Però en el context ja s’entén que vol dir aixecar.

«La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.». En el món grec, el servei «diakonia» es considerava deshumanització. Mentre que en les primeres comunitats cristianes, era signe del seguiment a Jesús.

Els cristians van elegir la paraula «diakonia» per expressar el nou fonament de les relacions humanes a la comunitat. El mateix Jesús dirà que no ha vingut a ser servit, sinó a servir.

«Al vespre, quan el sol s'havia post,» (Mc 1,32) . Ens està dient que aquells que s’admiraven de les paraules i les obres de Jesús, no havien superat la dependència de la Llei, que era la causa de l’opressió. A la posta de sol s’acabava el dissabte, i l’obligació del descans. Per tant, ja podien portar a Jesús els malalts perquè els curés, sense incomplir el primer precepte de la Llei.

«Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis» (Mc 1,34) Tothom busca Jesús per a ser curat. Això mereix una reflexió profunda. Tots els evangelis parlen de l’èxit espectacular de la predicació de Jesús. Però, després es veu que només els interessa el benefici material que n’obtenen.

«Se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant.» /Mc 1,35) És molt significatiu que en molts llocs dels quatre evangelis es digui que Jesús es retira per pregar. És la clau de la vida de Jesús. Ho necessitava com qualsevol ésser humà. Descobrir què era per a ell el seu Abba, fou la clau de la seva espiritualitat.

Els evangelis ens diuen que també anava al temple, però el verdader encontre amb Déu el feia sol i en mig de la naturalesa. Sovint al desert, lluitant contra les forces del mal.

Jesús ha vingut a predicar (kerigma). No és el seu objetiu presumir d’un èxit espectacular. L’evangeli és bona notícia, però no sempre la bona notícia coincideix amb el que la gent espera.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com ›