HACIENDO PROPIA LA EXPERIENCIA DE JESÚS*

Extracte d’idees del comentari a l’evangeli ( Jn 14.1-12) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

L’evangeli d’aquest diumenge és el discurs de comiat, després del sopar i dona molts punts per a reflexionar.

L’ambient és d’inquietud: plana la traició de Judes, hi ha l’anunci de la negació de Pere i la partença. És natural, doncs, que Jesús els inviti a la calma: «Que els vostres cors s’asserenin.» (Jn 14,1.BCI) La clau del missatge és posar de manifest la relació de Jesús i els deixebles amb el Pare.

Els diu que creguin: «Creieu en Déu i creieu també en mi.» (Jn 14,1) Creure, no en el sentit que avui donem a aquesta paraula, sinó en sentit «bíblic», és a dir, posar la confiança en.

Confiar en Jesús i confiar en Dé són la mateixa cosa. Adherir-se a Déu és adherir-se a Jesús i viceversa.

- «Jo sóc el camí.» (Jn 14,6) És a dir, sóc la possibilitat d’aconseguir la meta: La nostra meta, que és Déu, i identificar-nos amb Ell com va fer Jesús. Això vol dir, descobrir i viure el projecta de Déu per a l’home, fins arribar a la plenitud humana i fer que brilli, en ella, la presència de Déu, com va fer Jesús.

- «Jo sóc la veritat», és a dir sóc el que he de ser, sóc jo mateix, sóc autèntic. No es tracta de la veritat lògica, sinó de la veritat ontològica que es refereix al ser, no al conèixer. Això vol dir que Jesús es plenament home, autèntic i verdader.

- «Jo sóc la vid», és a dir, el més essencial de mi está en la energía que fa que sigui el que sóc. Recordem: «El Pare que viu en mi, m’ha enviat i jo visc pel Pare; de la mateixa manera, el que em mengi, viurà per mí.»

«Jo sóoc» és el nom que Déu es dona a si mateix des de l’esbarzer. En l’evangeli de Joan el: Jo sóc, en la boca de Jesús, es repeteix moltes vegades. El complement pot ser qualsevol: porta, pastor, camí, vida, veritat. És com dir: si estic identificat amb Déu ho sóc tot a la vegada.

«A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts.» (Jn 14.2) El lloc és un àmbit de l’amor de Déu. En el cor de Déu hi cabem tots.

Però «ningú s’apropa a Déu si no és per mi.» I, «ningú ve a mi si el Pare no l’atrau.» (Jn Cap,6). Les duess idees es complementen. El Pare no és algú llunyà pel qui neix de l’Esperit. Fer-se fill és fer present el Pare. La identificació amb Jesús, fa que el deixeble participi de la mateixa vida de Déu.

Si m’arribeu a conèixer a mi del tot, coneixereu també el meu Pare. Però, no es tracte de progressar en el coneixement sinó en la comunió per amor.

El que demana Felip és una teofania. No entén que Jesús és la presència de Déu, no el seu representant. «Qui em veu a mí, veu al Pare.» (Jn 14,9) Felip segueix separant a Déu de l’home. No s’ha assabentat de que Déu només es fa visible en l’«home». Per això, qui el veu a ell veu el Pare.

Però, que Déu es manifesti en les obres de Jesús no és una exclusiva d’ell. Déu actua en ell, però segueix actuant en tot aquell que segueixi els seus passos. Alliberar l’home serà sempre obra de Déu, sigui a través de Jesús o dels seus seguidors

«El qui creu en mi, farà les obres que jo faig.» (Jn 14,12) No es tracta de fer miracles, sinó de la manifestació de l’amor en favor de l’home. L’obra de Déu no acaba en Jesús, sinó que en ell comença i continuarà sempre.

Jesús està parlant de la seva experiència de Déu i vol que els deixebles tinguin la mateixa experiència. Es tracta de descobrir i desenvolupar la mateixa vida de Déu en tots ells. Tota la predicació de Jesús neix de la seva experiència de Déu i invita a experimentar-la com a plenitud d’humanitat.

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3...