JESÚS NOS COMUNICA SU MISMA VIDA*

Extracte del comentari de l’evangeli (Jn 10,1-10) escrit per Fray Marcos – Fe adulta.

El verdader tema de la Pasqua és que Jesús ha vingut a portar-nos Vida..

Joan fa una teologia sobre Jesús, reproduint les paraules que els cristians de finals del primer segle han elaborat de la predicació de Jesús. Però, encara que no siguin exactament paraules dites per Jesús, a nosaltres ens serveixen com a testimoni de les vivències del ressuscitat que experimentava aquella comunitària; sentien que Jesús estava amb ells, era Viu.

El relat ens parla de la porta i del pastor. Es tracta d’una metàfora de la mateixa cosa, perquè les cledes no tenien porta i era un pastor qui les vigilava durant la nit, en que s’ajuntaven els petits ramats familiars (5 o 10 ovelles o cabres) que durant el dia cadascú pasturava les seves, però a la nit s’ajuntaven.

Per això es diu que el que entra per la porta és el pastor, i el que entra per un altre lloc és un lladre o bandoler.

A l’AT es fa referència, sobretot (Ez 34,2-5), a aquests pastors que en comptes de cuidar de les ovelles es pasturen ells mateixos i utilitzen les ovelles en benefici propi..

«Les ovelles reconeixen la veu del pastor»

És un concepte bíblic: Escoltar la veu del Senyor. Això vol dir, conèixer-la la Seva veu. Una veu que allibera. El pastor les crida una a una pel seu nom, perquè no hi ha ramat, sinó ovelles. Cada ser humà és únic i irrepetible. Cadascú és necessari per a Déu i pel món.

Els que escolten la seva veu, surten de la institució opressora i queden en llibertat. Jesús no ve a substituir una institució per una altre. Els membres d’una comunitat no estan al servei d’una institució ni de l’autoritat. És la institució i l’autoritat la que ha d’estar al servei de cadascú.

A diferència de les autoritats jueves que duen les ovelles a la mort, Jesús les allibera, els dona vida. La diferència és radical.

Ell camina al davant i les ovelles el segueixen. Això és més important del que sembla. Jesús va recòrrer de punta a punta una trajectòria humana. Una experiència que ens serveix de guia per a recòrrer el mateix camí.

Jo soc la porta. Aquesta porta que és Jesús dona accés a la Vida. Ell és l’alternativa de l’ordre injust.«Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges.» (Jn 10,9.BCI) Els qui no entren per aquesta porta no els importen les ovelles. Ells només volen la llet, la llana i la carn.

«Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.» (Jn 10,10) El pastor s’identifica amb la pastura (nomê) que és el pa de vida. I Joan juga amb aquesta paraula i una semblant (nomos) que és la llei, per a significar abundància de menjar i de justícia. Una justícia que queda substituïda per l’amor.

Els lladres i bandolers d’avui,(jerarques) arruïnen la vida biològica. Jesú, en canvi, dona vida verdadera. Dona la seva Vida. I, amb ella, la vida biològica, recobra l’autèntic sentit.

Jesús no busca el seu profit ni el de Déu. El su únic interès és que cadascú (cada ovella) assoleixi la seva pròpia plenitud..

*.- Veure original:  https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/390-juan.html