DIOS-ESPÍRITU-JESÚS*

Punts de reflexió extrets del comentari de l’evangeli (Jn 20,19-23) escrit per Fray Marcos – Fe adulta ..

Segons l’evangeli de Joan: «El vespre d'aquell mateix diumenge,» Jesús va dir als seus deixebles: «Rebeu l'Esperit Sant.» Lluc sitúa la vinguda de l’Esperit Sant, cinquanta dies després, a la Pentecosta. Són dues maneres diferents d’explicar un mateix fet, i la seva transcendència.

Una diferència poc important, si es té en compta que es tracta d’una narració teològica, no periodística, que ens permet descobrir que aquestes «vingudes» en diferent moment, ens estan dient que en realitat, Déu-Esperit-Vida no venen de cap lloc, perquè sempre estan en nosaltres.

Pau ens explica l’acció de l’Esperit comparant-ho amb els òrgans del cos, que junts, formen una unitat superior. Així, també l’Esperit fa que tots els éssers humans, formem una unitat major i més forta que la que expressa qualsevol forma de vida biològica.

També és important descobrir que no estem tractant un fet del passat, sinó que estem intentant descobrir i viure una realitat que és tant present avui com fa dos mil anys. La vinguda de l’Esperit Sant, és l’expressió última de la experiència pascual.

Els primers cristians tenien molt clar que tot el que els estava passant era obra de l’Esperit-Jesús-Déu. Vivien la presència de Jesús d’una manera més real que quan el tenien físicament. Sentien que ara Jesús estava realitzant la seva obra de salvació en cada un dels fidels i en la comunitat.

Recordem que després de la seva mort, Jesús. Déu i Esperit són una mateixa realitat. D’acord amb la teologia més tradicional, la distinció entre les tres persones de la Trinitat només té efecte en les seves relacions «ad intra», és a dir, entre elles mateixes. Però quan es relacionen «ad extra», és a dir, amb la resta de la creació, es comporten sempre com UN sol Déu. Perquè res del que existeix no pot estar fora (ad extra) de Déu.

La relació que he de tenir amb Déu no és la d’un jo amb un tu, sinó la d’un jo amb el meu Jo veritable. Aquesta és l’experiència de tots els místics.

L’Esperit és una realitat tan important en la nostra vida espiritual, que no podem fer ni dir si no som moguts per la seva acció. Ni tant sols podem dir: «Jesús és el Senyor», ni podem dir: «Abba», si no és a través d’Ell.

Estar atents a l’Esperit és la proposta que ens fa Pau d’enriquir la comunitat amb la diversitat dels dons dels seus membres, evitant caure en una falsa obediència. La llibertat amb la que va actuar Jesús, només va ser possible, per la seva obediència a la voluntat del Pare-Esperit, que el va guiar en tot moment.

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3.