NO ES POSIBLE EXPRESAR LO TRASCENDENTE*

Reflexions extretes del comentari a l’evangeli (Mt 28,16-20) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

Tres idees de l’evangeli d’avui que ens ajudin a entendre que les realitats espirituals, com l'Ascensió, són part del misteri pasqual. L’ascensió de l’home Jesús, va començar en el pessebre i va acabar a la creu quan va exclamar: «Tot s'ha complert.» (Jn 19,30.BCI) Aquí va acabar la trajectòria humana de Jesús. Després d’això no existeix el temps. Per tant, que la resurrecció, l’ascensió, el seure a la dreta del Pare, o la la glorificació i la vinguda de l’Esperit sant siguin presentats per separat en els evangelis, ens poden ajudar a copsar el seu significat i afectar les nostres vides, i arribar a viure-les com ho van fer els apòstols.

1.- La primera idee destacable són les paraules de glorificació de Jesús: «He rebut plena autoritat al cel i a la terra.» (Mt 28,18) 

Jesús havia rebutjat al poder, just després del baptisme, com la major de les temptacions. Tots els poders són perversos, sobretot el religiós.

És una frase ambivalent amb la que Mateu vol expressar que Jesús, en haver assolit la màxima plenitud en identificar-se absolutament amb Déu en el do total de si mateix, se li ha concedit la màxima glorificació, al cel i a la terra.

Cal tenir present que la primera interpretació del misteri pasqual, que ha arribat fins a nosaltres, està formulada en tèrmes d’exaltació i glorificació; abans inclús de parlar de resurrecció. Els textos volen deixar molt clar que a major humiliació més gran la glòria.

2.- La segona és la missió de predicar: «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus.» (Mt 28,19) La predicació del Regne de Déu, «a tots els pobles» és la missió que es deriva dels relats pasquals. Tot cristià té com a primera obligació dur als altres el missatge del seu Mestre.

Predicar i batejar. La primera fórmula del baptisme va ser: «En el nom del Senyor Jesús.» Fer-ho en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant és posterior.

Però no es tracte d’ensenyar doctrines ni ritus, ni normes morals. sinó d’instar a una manera de procedir. Això està molt d’acord amb la insistència ls evangelis en destacar les obres com a manifestació de la presència de Déu en Jesús, i com a conseqüència de l’adhesió a Jesús. Si tenim en compta que el nucli de l’evangeli és l’amor, comprendrem que a la pràctica, en el primer que que un cristià s’ha de manifestar és en aquest amor.

3.- La tercera idee també és clau en la comprensió del misteri pasqual: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.» (Mt 28,20.BCI) Va ser el tema dels dos evangelis dels dos diumenges passats, en que es deia: «No us deixaré desemparats.»

Sense aquesta presència seria impossible dur a terme la tasca encomanada. Els evangelis ja havien deixat clar que tot allò que va fer Jesús era obra del Pare o que era l’Esperit qui actuava en ell. Ara segueix essent Déu, en les seves tres dimensions el que continuarà l’obra de salvació a través dels seus seguidors.

Cal resaltar aquests final de l’evangeli de Mateu amb la promesa de que Jesús estarà sempre amb nosaltres.

Recordem que Jesús parla d’enviar l’Esperit i de que el Pare vindrà a nosaltres. Però són maneres de parlar, perquè El Pare, el Fill i l’Esperit són U, I no cal que vinguin d’enlloc si prenc consciència de que ja els tinc en mi.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com › 383-mat