dissabte, 12 de novembre del 2022

VIVIR EL MOMENTO PRESENTE*

Extracte del comentari a evangeli (Lc 21,5-19) escrit per Fray Marcos - Fe adulta

 

El fragment d’evangeli d’avui, escrit amb un llenguatge apocalíptic --habitual en temps de Jesús--, ens invita a fer un esforç per a comprendre i reflexio­nar sobre la relació entre l’avui i el més enllà.

Als deixebles els preocupava més la qüestió del quan i el com, que el contingut del missatge escatològic de Jesús.

Els jueus de l’A.T. com els cristians del N.T. els preocupava el futur. Els pobles del voltant estaven centrats en els cicles naturals. Però el poble jueu vivia en tensió esperant la salvació que havia de venir, i només podia venir de Jahvè.

La història de la salvació és una història d’esperança. Comença amb Noè, destruint una realitat vella en construirem una de nova. Segueix amb Abraham, a qui se li demana sortir de la seva terra per oferir-li descendència i una terra pròpia. I passa per l’Èxode, que va esdevenir l’experiència màxima de salvació; la terra promesa.

El dia de la salvació definitiva, pels jueus, serà d’alegria, de felicitat, de llum. Però els profetes no deixen d’anunciar que, per causa de las infidelitats del poble, Jahvè castigarà als infidels; el dia del Senyor és imminent –això és el que creien en temps de Jesús--, calia, per tant, una conversió urgent per escapar de  la ira de Déu.

Tanmateix, aquest final imminent no es produïa i els primers cristians van haver d’aprendre a preocupar-se pel present.  

Avui sabem que no hem d’esperar que Déu destrueixi el món per fer-ne un altre més perfecta (apocalíptica), ni per redreçar el dolent que hi ha i fer que tot esdevingui perfecta (escatologia).    

Llegim en el Gènesi que al final de la creació, Déu va veure que el que havia fet era bo. Per tant, no cal esperar que refaci el món ni que millori l’èsser humà.

Déu ha volgut la nostra contingència. El dolor, el pecat i la mort no són errors de la creació, sinó que formen part de la naturalesa humana. La salvació no consistirà en que Déu ens alliberi d’aquestes limitacions, sinó d’adonar-nos que Ell està sempre amb nosaltres, i tothom, malgrat tot. pot assolir la seva plenitud.

 

Selecció i redacció: Salvador Sol

*Veure-ho tot: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada