Senyor Jesús, Crist Rei:
Avui et contemplem clavat a la creu, culminant el teu camí d’amor a la terra, amb el teu silenci i la teva acceptació de la mort. Tu havies viscut estimant i segellaves la teva vida, també estimant. Ens deies a tots, amb el teu llenguatge del sofriment acceptat, que als homes se’ls salva sacrificant-se un mateix, no ordenant i disposant el sacrifici dels altres.
Tu vas ensenyar-nos que amb les armes no es venç, es destrueix... Que sols es venç de debò allargant la mà de la comprensió, del diàleg, de l’amor... Que Tu sempre estàs a punt per acollir-nos, i
només esperes que t’obrim el cor... Per això, Jesús, aquell company teu de creu i d’agonia, et demana perdó i un record en el teu Regne. I Tu li dónes tot seguit l’esperança i la certesa del triomf: “Avui seràs amb mi en el paradís”... I és que l’amor genera retorn d’amor, i el teu cor - generós i amatent- no podia obrar d’altra manera.
Recorda’t de nosaltres, Senyor..., i dóna’ns un cor com
el teu, que sàpiga acollir, perdonar i estimar!... Que, imitant els teus
braços oberts a la creu, en els que hi ha cabut tota la Humanitat, obrim també els nostres a tothom; a tot aquell que ens necessiti, més proper o més llunyà, ens caigui bé o no, sigui blanc o de color, pobre o ric... Tu no vas pensar qui t’estava parlant –un lladre, un
bandoler-, Tu sols vas sentir els batecs del seu cor..., i és el que hem de fer nosaltres.
Els reialmes que coneixem els homes són de poder
terrenal, de possessions, d’exèrcits, de súbdits... Però el teu Regne,
Senyor, ho supera tot i va més enllà... ¡Tothom pot ser del teu Regne, tothom pot donar-te el seu cor, tothom pot acceptar la teva i única llei: l’amor!..
Montserrat Llopart – Parròquia de Crist Redemptor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada