JESÚS, MODELO DE ACOGIDA*

Extracte del comentari a evangeli (Lc 19.1-10) escrit per Fray Marcos - Fe adulta

Jesús, am,b la seva actitud. ens està dient, una vegada més, com ens hem de comportar amb aquells que considerem pecadors.

Sigui o no un relat històric –només l’explica Lluc--, La importància està en el que ens vol transmetre.

Lluc insisteix molt en la dificultad que tenen els rics per a poder entrar al Regne: «Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.» (Lc 18,24-25) No obstant, en la narració d’avui, resulta que la salvació arriba a la casa d’un ric, que és un publicà, i al dur de la gent, un pecador.

Probablement el que Lluc reprodueix és la incorporació a les comunitats de gent rica que han d’entendre que poden mantenir el seu estatus social, si resoecten la justícia i comparteixin el que tenen amb els que no tenen res.

Però el relat no ens diu coses importants, com ara:

-       A què ve l’interès de Zaqueu per veure Jesús?

-       Com és que Jesús sap el seu nom?

-       D’on treu Jesús la confiança per autoinvitar-se a anar a casa seva?

-       Quin diàleg mantenen Jesús i Zaqueu, perquè aquest faci una promesa tan radical i solemne?

La reflexió d’aquest diumenge connecta perfectament amb la del fariseu i el publicà del diumenge passat. Els qui es creien ser «bons», murmuraven pel fet de que Jesús entrés a casa d’un publicà, que consideraven «pecador».

Zaqueu no fa com l’home ric que s’apropa a Jesús només per preguntar-li: què ha de fer per obtenir la vida eterna?, i és queda trist en sentir la resposta. (Vg Lc 18,18-23) Zaqueu només vol veure Jesús, i en ell troba la salvació.

Estem davant d’un plantejament dual, que podriem denominar de Vida-Mort:

-       Vida en Jesús que «s’obre» a un altre ser humà.

-       Vida en Zaqueu que, «busca» en Jesús, sense saber què, i «descobreix» la humanitat.

-       Mort en la multitud que, tot i que segueix Jesús físicament, no actua perquè els altres el descobreixin.

-       Mort en «tots», els benpensants que s’escandalitzen perquè Jesús ofereix Vida a aquell que només mereix menyspreu.

Podriem concloure fent-nos aquesta pregunta: En quantes ocasions, els cristians no fem com aquells creguts, «benpensants», que amb la nostra actitud impedim que els altres, els que busquen de debò, «vegin» en nosaltres a Jesíus?

 

Selecció i redacció: Salvador Sol

* Veure original: : https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas