Extracte del comentari a evangeli (Lc 17,5-10) escrit per Enrique Martínez Lozano - Fe adulta
Algunes de les qüestions importants que preocupaven a la
primera comunitat cristiana semblen ser: l’escàndol, el poder de la fe i la
qüestió de la gratuïtat. Avui el text de l’evangeli va d’aquestes dues últimes.
El poder de la fe. Els exegetes dubten que aquestes
paraules siguin del Jesús històric. Més aviat semblen ser ensenyances
elaborades per l’ambient en que vivien els primers cristians.
En tot cas, sembla que segueixen l’estil típicament
oriental d’exagerar per atraura l’interès. Però la idea escrita per Lluc: 6 Ell va respondre: «Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa,
diríeu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del
mar", i us obeiria.» (Lc 17.6) Ja ho havia escrita Mateu, només que ell no
parla d’una morera, sinó d’una muntanya: «si dieu a
aquesta muntanya: "Alça't i tira't al mar", es realitzarà» (Mt 21,21)
Ambdós evangelistes insisteixen en la força de la fe. Aquella fe, que segons la
dita popular «mou muntanyes.»
Però compta, aquesta fe de la que se’ns parla, no és la
simple de la creença ni una actitud voluntarista, sinó que apunta a la fe de la
certesa, de «qui ha vist» el misteri del Real. Una fe, el poder de la qual,
se’ns escapa de la nostra capacitat de comprensió. Va en la línea d’aquella
frase que diu: «Canvia la forma de veure les coses i les coses que veus canviaran».perquè
és la ment la que crea la realitat. (Veure conferència del cardiòleg Manel
Ballester: http://www.gamisassociacio.org/video/Dr-Manel-Ballester/)
La segona part del text, d’entrada, resulta una mica
estrany. Necessitem situar aquestes paraules en el seu context i endinsar-nos
en el seu significat més profund.
El context podria ser la polèmica amb els fariseus i la
seva religiositat recolzada en el mèrit i la recompensa, com es posa de
manifest en moltes paràboles, particularment en la dels «treballadors de la
vinya» (Mt 20,1-16).
Enfront d’aquest tipus de religiositat que ens diu que un
té drets davant Déu, pels mèrits obtinguts pel «compliment» de la norma, Jesús presenta a Déu
com a Gràcia, que s’aboca sense mesura,
començant pels últims, aquells que no es
tenen en compta i inclús són considerats «pecadors». Les anomenades «paràboles
de la misericòrdia» (Lc 15) són testimonis magnífics del canvi radical de
perspectiva que presenta el mestre de Natzaret.
La «gratuïtat» és un dels eixos centrals de l’evangeli. Tot és Gràcia.
«Ningú» no fa res, tot flueix, perquè tot es regala.
Com diria Pau: «Què us fa pensar que sou superiors als altres? Què teniu
que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho
tinguéssiu de vosaltres mateixos?» (1Co 4,7)
Selecció i
redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada