Extracte del comentari a evangeli (Lc 17,11-19) escrit per Fray Marcos - Fe adulta
Sap que tota marginació, material o espiritual, ha de ser
superada, i va a l’encontre d’aquells que la pateixen: els oprimits i
esclavitzats de qualsevol classe; aquells que tenen dificultats per ser ells
mateixos i la comunitat els margina...
Ens diu, l’evangeli d’avui, que deu leprosos se li
adrecen: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!»
Jesús no els fa cap pregunta, només els diu: «Aneu a presentar-vos als
sacerdots». I «mentre hi anaven quedaren purs de la lepra.» Un d’ells,
samarità (estranger), torna i agenollat li dona gràcies. Jesús només li diu:
«Aixeca't i ves-te'n. La teva fe t'ha salvat.»
(Vg Lc 17,11-19)
En el relat veiem clarament que la fe no és només
confiança, també és resposta (fidelitat). La confiança cura, la fidelitat
salva. No serveix de res la confiança en Déu si no va acompanyada de fidelitat
agraïda.
Avui els protagonistes són: la lepra, Jesús i un que no
és jueu. Cal tenir present que la lepra era el màxim exponent de la marginació.
I que, en aquell temps es confonia la lepra amb altres infeccions que es
curaven, i els sacerdots tenien autoritat per declarar-los purs i que es
reintegressin a la comunitat.
Jesús vol canviar la manera com la societat margina els
malalts i posa la fe com element de salvació. Una salvació que aplicada al
samarità, indica universalitat.
Aquest relat posa en qüestió el fonament de la
religiositat jueva centrada en el compliment de la Llei, per merèixer la
promesa de salvació. Pels primers Cristians, al do gratuït i incondicional de
Déu s’hi havia de respondre amb agraïment i lloança.
Tenim dades més que suficients per afirmar que la litúrgia de les primeres
comunitats era l’acció de gràcies (eucaristia) i la lloança divina.
Fent un anàlisi del relat, veiem:
1.- Súplica profunda i sincera: «Jesús, mestre, tingues
compassió de nosaltres.»
2. - Resposta indirecta de Jesús: «aneu a presentar-vos
als sacerdots.»
3.- Confiança: «Mentre anaven de camí, queden nets.»
4.- Reacció espontània d’un d’ells: «Tornà enrere alabant
Déu i donant gràcies.»
5.- Sorpresa de Jesús: «No eren nou els curats?.»
6.- Confirmació: «Aixeca’t i ves-te’n, la teva fe t’ha
Salvat.»
Aquestes són les idees centrals de tot l’evangeli.
L’autenticitat, la sinceritat, la necessitat d’una religiositat que sigui vida
i no només programació i acomodació a unes normes externes.
Només un dels deu va tornar a donar gràcies. Només un va
seguir l’impuls vital. Els altres nou (se suposa que eren jueus), es van sentir
obligats a complir amb la Llei, a presentar-se al sacerdot perquè els declarés
purs i poguessin tornar a formar part de la societat.
Jesús ratifica l’actitud del que torna, perquè és més
important respondre vitalment al do de Déu, que al compliment d’uns rituals
externs imposats pels homes.
No n’hi ha prou en complir escrupolosament les normes,
com feien els fariseus, s’ha de viure el do de Déu que es fa present entre
nosaltres.
Selecció i
redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada