«En temps de crisi és quan tenim l’ocasió de donar testimoni» (Pagola).
«Els emperadors ens ajudaven més quan ens perseguien que quan ens
protegeixen». (Sant Ambròs)
El fragment d’evangeli d’avui ens invita
a reflexionar sobre la preocupació pel moment present i la salvació futura.
Per parlar del futur (més enllà) Lluc posa en boca de Jesús un llenguatge
apocalíptic i escatològic, que avui ens costa d’entendre però que era freqüent
en aquell temps.
Pels cristians d’avui, com pels jueus d’ahir, la salvació només pot
venir de Déu. Noè, Abraham i els esclaus d’Egipte (la màxima experiència de
salvació), sempre van esperar que Déu els oferís una vida millor.
Els profetes van mantenir viva aquesta esperança de salvació
definitiva, que els havia de dur alegria, felicitat i llum. Però, a la vegada, advertien
que per causa de les infidelitats del poble també seria un temps de tenebres, i
els infidels serien castigats per Jahvè. Aquest advertiment tenia un objectiu:
urgir-los a la conversió perquè el dia del Senyor és a prop i ningú escaparà a
la ira de Déu.
Les primeres comunitats cristianes van viure a l’expectativa d’un
final immediat, que no arribava, i en els últims escrits del NT, veiem que, sense
deixar d’estar preocupats pel final es van anar adonant que el que els havia de
preocupar era el present.
Avui, encara tenim la temptació de pensar en el judici final, i atribuir les calamitats
a l’enuig de Déu per la maldat dels humans.
Si en el Gènesi se’ns diu que Déu va veure que «tot el que havia
creat era bo» perquè ara pensem que vol destruir-ho tot apocalipsis) i recrear
el món, sense maldat, per tal de poder arribar,
l’últim dia, a la perfecció total (escatologia).
Els humans som limitats per la pròpia naturalesa. Estem sotmesos
al dolor i al pecat. I la salvació consisteix en que ens adonem d’aquestes limitacions;
que reconeguem que Déu està sempre amb nosaltres i que, malgrat tot, podem
assolir la plenitud del ser que som.
El món té les seves regles i els humans no les podem canviar. El
que hem de fer és canviar la nostra manera de interpretar-les i preocupar-nos, de
debò, d’allò que està malament per culpa nostra: la injustícia i la destrucció
de la naturalesa (casa comuna dels humans) i que són la causa del dolor i el malestar
de molts homes i dones.
A Jesús no li impressiona tant el final, com l’actitud de cadascú
davant de la realitat actual. És el moment present del creient allò que interessa a Jesús.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Veure tot el comentari: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada