PREDICAR EL REGNE ÉS PROCLAMAR QUE DÉU ENS ESTIMA

Selecció del comentari de l’evangeli (Lc 210,01-20)

Escrit original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

El primer devia ser la predicació (kerigma), i després l’exemple de vida dels predicadors. Així és com Jesús va recomanar l’expansió de la bona nova per tot el Mediterrani i després pel món sencer. 

En l’evangeli d’avui, Lluc ens parla de les condicions d’aquesta predicació i la forma de vida que cal que l’acompanyi. I ho fa amb una narració singular (no la trobem a cap més evangelista): Jesús n’escull «setanta (segurament fent referència a les setanta nacions gentils conegudes pel Gènesi) i els envia de dos en dos perquè anessin davant seu a cada pobla i a cada lloc per on ell havia de passar.

I preveient l’hostilitat en que serien rebuts, els diu: «jo us envio com anyells enmig de llops». «No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies...». «No us atureu a saludar ningú pel camí». «Quan entreu en una casa, digueu: "Pau en aquesta casa."». «Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: "El Regne de Déu és a prop vostre." […]. Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: "Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!"» (vg. Lc 10, 1-12.)

El significat d’enviar-los de «dos en dos» destaca que el missatge ha de ser proclamat sempre per la comunitat». Tot i que «cada cristià, pel sol fet de ser-ho, té la missió de proclamar la bona notícia que ha incorporat a la seva manera de viure». Perquè: «Viure com a cristià, és la millor forma de predicació!».

Així ho van fer els primers cristians i d’aquí en podem deduir  la metodologia a seguir:

1.- Itinerància. «Posar-se en camí...».

2.- Dificultat. «jo us envio com anyells enmig de llops».

3.- Pobresa. «No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies...».

4.- Urgència. «No us atureu a saludar ningú pel camí». En aquell temps les salutacions s’allargaven molt.

5.- Pau. Desitgeu «Pau» als de la casa

6.- Humilitat. Mengeu i beveu el què tinguin.

7.- Guariu; guariu als malalts que hi hagi.

8.- Bona notícia (evangelització). «El regne de Déu, és a prop».

Predicar el regne és fer veure a cada persona que Déu està tant a la vora nostra que el dúiem a dintre nostre. Que no s’ha de buscar a fora: sigui església, religió, culte...

La millor manera de demostrar que un pertany en aquest Regne passa per «No exigir res [...] i fer tant sols una oferta de bona nova: el Regne de Déu es a prop». 

Selecció i redacció: Salvador Sol