UNA TROBALLA I UN CONTRAST

Per Antoni Ferret

He trobat una joia!!! He trobat, de casualitat, un text bíblic que diu:

Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i veus que no es pot mantenir, assisteix-lo perquè pugui continuar vivint al teu costat. Fes-ho també amb un emigrant o un foraster. (Lv, 25: 10, 35)

Mai a la vida no havia vist ni sentit a parlar d'aquest text. És una meravella, perquè dona una solució a la situació més difícil d'una persona. És el text bíblic social més complet i més global en relació a ajudar una persona en la seva pitjor situació. D'una gran aplicació avui.

A la Bíblia, i en el mateix Levític, es poden trobar textos socials d'aquest estil:

Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. (...) Deixeu-ho per als pobres i els immigrants.

No retinguis fins l'endemà la paga del jornaler. [Aquest text responia a la raó següent: El jornaler podia ser que, en alguns casos, necessités aquells diners per comprar menjar per al sopar (el qual sopar podia ser que fos, de vegades, el seu únic menjar del dia). Aquesta possibilitat, que potser es donava sovint, engendrava un "dret" del jornaler. Era una mostra de sensibilitat humana.]

Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l'exploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d'Egipte. (Lv, 19)

Aquest any [cada 50 anys] serà l'any del Jubileu: els qui havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s'havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan.

Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns usuaris. Per això, de totes les terres del vostre patrimoni, en mantindreu el dret de rescat. Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i ven part de les terres que formen el seu patrimoni, el seu parent més pròxim té dret a rescatar allò que l'altre ha venut.

(Lv, 25: 23-25 i 35)

I és en aquest mateix cap 25 que apareix la joia. Per què jo no l'havia vist mai? És molt senzill. Essent el Levític un llibre tot ell de lleis, normes, etc., sempre m'ha fet terror, de cosa superavorrida, i mai no l'he volgut ni fullejar. En coneixia els capítols 18 i 19 per referències externes que m'hi havien conduït. Són del capítol 19 els textos referits més amunt.  Però...  la joia és del capítol 25.

Però, com pot ser que mai, en més de 80 anys, no l'hagi sentit esmentar, aconsellar, explicar, a cap persona, a cap mossèn, a cap "magisteri"?? Opino que això, aquest silenci, forma part del "problema", el problema de què parlo en altres escrits, que tot el muntatge oficial del cristianisme està massa orientat cap a dalt, cap a Déu, i molt poc cap a les persones.

Ara anem a veure el contrast. Hi ha unes maneres d'entendre el cristianisme (la religió, no el missatge) molt massa esteses i molt massa "consentides". Les veurem molt ben explicades en el paràgraf primer del llibre de Job. Del qual, i potser també com una mena de descàrrec, hem de dir que alguns crítics creuen que l'autor no era israelita. Diu així:

«Hi havia un home a la terra d’Us que es deia Job. Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal. Tenia set fills i tres filles. Posseïa set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i tota una gentada que treballava per a ell. Era l’home més poderós de les terres d’orient.»

La meva crítica, publicada en el meu llibre sobre la Bíblia, dins la mateixa narració del llibre de Job:

L’autor bíblic considera que era íntegre i recte, reverenciava Déu i s’apartava del mal un home que havia arribat a acumular quasi 12.000 animals i que tenia una gentada que treballava per a ell. Doncs no era tan íntegre i recte. Si ho hagués estat, hauria multiplicat la riquesa en benefici de tots. Aquesta acumulació hem de suposar que era producte de l’explotació de la gentada que treballava per a ell, i dels tractes avantatjosos amb els compradors dels seus productes.

I considero que aquest concepte religiós és una mena de contrast amb el missatge evangèlic, una mena d'altra cara, una estafa. Hi ha hagut i hi ha molts "íntegres i rectes" que acumulen riquesa a costa dels altres, i que, a vegades, tenen la immensa barra de dir, i d'escriure, que tenen tanta riquesa perquè Déu els beneeix. Déu segur que no, però altres que diuen que són els seus representants, de vegades sí.