Avui l’evangeli de Lluc ens parla de
l’amor al pròxim més enllà del compliment de la Llei. Perquè «La voluntat de Déu
no ens ve de fora, sinó que és una exigència profunda, pròpia del nostre ésser».
Comença amb la pregunta del mestre de
la Llei, «que com a jurista ja sabia la resposta». Per tant: «no pregunta per
aprendre sinó per examinar». Però el mestre només sabia la Llei dels homes i
Jesús, li fa veure la voluntat de Déu.
«--Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns
bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort».
(Lc 10,30)
Aquesta paràbola dita del Bon
samarità. «ens invita a descobrir una manera nova de ser humà. No n’hi ha prou
en ser religiós i tenir molt bones relacions amb el Déu del temple. Encara que
siguis sacerdot o levita, s’ha d’anar més enllà i fer-se proïsme».
Els jueus d’aquell temps «no pensaven
en un amor universal [que es deriva de la Creació], sinó, i només, en un amor [per
la gent] del seu poble». Els altres [samaritans inclosos] eren «considerats,
fins i tot, enemics».
Aquest és el «fonament de la mentalitat
legalista que només obliga a socorre l’altre «des de l’estricte compliment de
la Llei, que no exclou el sentiment de superioritat o menyspreu». Molts cristians
«han caigut en la trampa» de no haver de implicar-se en la situació de
l’altre», quan s’aplica la llei, encara que s’apliqui «en nom de Déu».
El bon samarità no pregunta: «va arribar
prop d'ell, el veié i se'n compadí». (Lc 10,33) Ell anava de viatge, però li
diu a hostaler: «--Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les
despeses». (Lc 10,35)
Cal entendre bé l’ensenyança de Jesús.
«Cada vegada que ens allunyem dels conflictes del proïsme, ens estem allunyant de
nosaltres mateixos i de Déu. Si ens desentenem de l’altre, estem perdent l’ocasió
de donar ple sentit a aquesta vida i convertir-la en VIDA autèntica».
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada