Escrit
original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
«L’experiència pasqual és una vivència
que va afectar vitalment als seguidors de Jesús [...], els va canviar la seva manera
de veure Jesús i veure Déu». Més enllà de creure que «la fe dels deixebles es
va fonamentar en el sepulcre buit, els evangelis ens diuen que per a veure
Jesús després de mort s’ha de tenir fe».
El sepulcre buit pot ser fruit d’un
robo i les aparicions poden ser enteses com al·lucinacions. Però la resurrecció
s’ha de interpretar com «la manera de veure Jesús després de la seva mort».
Va ser la manera amb que els primers
cristians van voler transmetre la seva «experiència de que Jesús seguia viu, amb
ells, i a més a més els hi comunicava vida». Cal tenir present que abans de parlar
de «resurrecció», a les comunitats, es va parlar «d’exaltació i glorificació».
L’experiència pasqual, es pot
explicar des de la comprensió de que Jesús «era la Saviesa de Déu. El Mestre
que connectant amb la Saviesa preexistent en l’AT, ens ensenya el necessari per
arribar a Déu».
«En cap dels escrits canònics del NT,
s’explica la resurrecció; no és un fet constatable empíricament. Mentre que l’experiència
pasqual sí que va ser un fet històric».
No sabem com els primers cristians
van arribar a la seva experiència pasqual. Per entendre-ho ens hem d’interrogar
a nosaltres mateixos i veure si hem experimentat, també, alguna experiència
pasqual.
«El relat que hem llegit avui va ser
escrit setanta anys després de la mort de Jesús i s’ajusta als esquemes del
moment [...]. Voler entendre avui literalment el fet de les aparicions ens
priva d’entendre el veritable sentit que se’ns vol transmetre».
L’evangeli fa referència al primer
dia de la setmana. «Hem d’entendre que l’evangelista ens diu que Jesús comença
una nova creació, l’endemà que Déu va acanar la primera». Hu ha una
interpretació teològica que ens diu que els primers cristians, tots ells jueus,
van començar les seves pròpies celebracions en pondre’s el sol del shabbat
(=primer dia de la setmana).
En aquestes primeres reunions
setmanals es troben Jesús «enmig». És un més. Recordem què els havia dit: «On
dos o més de dos estiguin reunits en nom meu, allà estic jo, enmig d’ells». És
a dir: Jesús és present en la comunitat. I la comunitat només és cristiana quan
se centra en el seu nom
Jesús està enmig d’ells i «els
ensenya les mans i el costat». Són signes que evidencien que és ell mateix, el
que va morir a la creu,
«Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu l'Esperit Sant».
Alenar és donar vida. També Déu va alenar sobre el fang per a crear l’home (Ge
2.7) En transmetre’ls-hi l’Esperit Jesús els transmet la seva vida. «De l’Esperit
en neix esperit». L’home deixa de ser carn per ser esperit (=fill de Déu).
Per la comunitat, «Jesús no és un record del passat, sinó que Viu i està
amb ells».
En les celebracions dominicals «recordem
l’inici de la creació definitiva. La
creació que Jesús ha realitzat al llarg de la seva vida, i que té la màxima expressió
d’amor a la creu, i la seva plenitud en la Pasqua.
La Pentecosta és un acte de fe. «Només
experimentant que Viu aquell que ha mort, sabré el que és la resurrecció».
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada