Escrit
original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Ja sabem que de Déu no
en sabem res. «Tampoc ens fa cap falta. Potser tampoc no sabent res de fisiologia
podem tenir una salut de ferro».
El Déu de l’evangeli
explicat des de la poderosa «filosofia grega» amb els seus predicats metafísics
("substància", "naturalesa" "persona" etc.), li
va fer perdre la senzillesa de l’enunciat per Jesús: Déu és Pare. L’evangeli no necessitava de tanta retòrica. L’evangeli
és com un compendi «de les veritats més senzilles, capaces de transmetre la Vida
verdadera».
«No podem seguir amb
aquest llenguatge fora de la cultura actual, «per explicar què és Déu o com
s’ha d’entendre el missatge de Jesús». Hem de tornar a la «simplicitat de la
paràbola, l’al·legoria, la comparació i l’exemple, com feia Jesús».
La festa de la Santíssima
Trinitat que avui celebrem «només pot tenir explicació des de la relació
interna (ab intra) entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Però quan aquesta
relació surt fora, a la creació (ad extra), Déu només és U».
L’explicació trinitària
és important, només, si «prenem les persones com imatges útils per a la nostra
imaginació, però sense oblidar que són imatges. «La nostra relació personal amb
Déu sempre s’ha de referir a una única realitat».
Quan parlem de la
Trinitat, «ens referim a un Déu que no es tanca en sí mateix, sinó que es
relaciona amb nosaltres de diverses maneres, amb donació gratuïta per a tots, i
a la vegada, mantenint-se en la seva essència. «Perquè Déu pot estar està per sobre
de cada cosa, i a la vegada, per sobre de totes les altres».
«El Déu de Jesús no és
una veritat per a ser pensada sinó una realitat que ens ajuda a Viure».
Entendre la Trinitat només
té sentit si ens ajuda a: mirar-nos dins de nosaltres mateixos (Esperit),
mirar als altres com a
germans (Fill),
i adonar-se de la
realitat transcendent (Pare).
Si ens empenyem a
«apropar-nos a Déu per la via intel·lectual,
tenim assegurat el fracàs».
«No podem comprendre la
realitat de Déu, no per la seva complexitat, sinó per la seva senzillesa». Qui
va complicar les coses va ser la teologia que va pretendre fer un anàlisi pretenent
dividir una realitat indivisible.
«Entendre que Déu és com
un Pare i oblidar-se de que també és com una Mare, el situa en el camí del
poder». Aquesta idea de Déu ha estat ben acceptada per tots els "poderosos
de la terra" que els ha permès mantenir-se en el poder.
Explicar Déu com a
poder, vol dir «excloure’l de la majoria dels mortals que se senten
insignificants. Com se’ls pot proposar identificar-se amb qui té poder absolut?».
La revelació de Déu que ens ve de Jesús i
de l’A.T. va en direcció contrària. El Déu de l’exili «està a favor del poble
esclau, no del faraó».
Això ens porta a considerar
que «Déu premia als bons i castiga als dolents». Aquesta idea de Déu només
serveix per «fer por, i obligar als demés al compliment de les normes que s’estableixen».
Pretendre que Déu és
només amic dels bons és un error. L’evangeli ens diu que «Déu és amor
incondicional i per a tothom. Que no ens estima perquè som bons, sinó perquè
ell és bo».
Un déu que només estigués
al costat dels que actuen en nom seu (dels que manen en les institucions
religioses) ens obligaria a obeir, però no a rebre els dons de l’Esperit que
ens deixa en llibertat de consciència.
«El Déu de l’evangeli
està en el fons del nostre ser identificant-se amb cadascú de nosaltres».
«El Déu de Jesús no admet
intermediaris [...]. El Déu de Jesús és Esperit i ens porta cap a la plenitud
de la veritat [...]. Una Veritat que no és coneixement sinó Vida».
Selecció i redacció:
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada