UNA XACRA DEL MÓN ACTUAL

Opinió

"En l'Església catòlica, el fonamentalisme es canalitza a través dels moviments neoconservadors".

Dies enrere (del 8 a l'11 de setembre) es va celebrar el XXXI Congrés de Teologia que va reunir a Madrid set-centes persones (teòlegs i teòlogues) de diferents identitats culturals, religioses i ètniques d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i Europa. El Congrés va concloure oferint un missatge de 8 punts que jo sintetitzo tot respectant els conceptes importants:

1. Els fonamentalismes són la manifestació més eloqüent de la intolerància i de la incapacitat de determinades persones, per viure en harmonia enmig de la diversitat.

2. El fenomen fonamentalista, cada vegada més estès, penetra entre els humans en l'aspecte: personal,social, religiós, cultural, polític i econòmic. El seu fanatisme el veiem reflectit en els atemptats terroristes comesos en nom de Déu.

3. Pel que fa als fonamentalismes religiosos, les seves característiques més importants són: la voluntat,per part dels seus jerarques, d'absolutitzar la tradició, de projectar l'immobilisme, de creure-se’ls únics intèrprets dels textos sagrats i de tenir la veritat absoluta així com d'oblidar-se de l'autocrítica.
A més, promouen la dependència a una autoritat religiosa i la fe en un Déu que legitima les seves conviccions, sacralitzen allò que és profà, exclouen el diàleg i dogmatitzen el que només és opinable. 

4. En l'Església catòlica, el fonamentalisme es canalitza a través dels moviments neoconservadors,que s'obstinen a portar a terme la restauració eclesiàstica fins a la Contrareforma tridentina, així com en no poques actuacions intolerants de la jerarquia que minimitzen, i fins i tot neguen, aspectes fonamentals del concili Vaticà II i condemnen el treball dels teòlegs, les teòlogues i els moviments renovadors. 

5. Algunes d'aquestes actituds s'han pogut detectar en la recent Jornada Mundial de la Joventut,que ha ofert una imatge autoritària i patriarcal de l'Església, aliena als problemes reals dels joves, i ha fomentat l'exaltació del pontífex, fins a caure en la papolatria (una de les més nítides expressions
fonamentalistes). Tot això amb la complicitat de les diferents institucions d'un país que constitucionalment és laïcista.

6. Amb relació a aquestes actituds, les teòlogues feministes han volgut posar l'accent en el fonamentalisme patriarcal, perquè segons la seva anàlisi, segueix fomentant la desigualtat i el manteniment dels rols de gènere o sigui el control absolut de l'ordre social pels homes, que imposen la submissió de les dones, recorren a la violència i arriben a l'extrem del feminicidi.

7. Els fonamentalismes s'estenen pels diferents sectors socials i està instal·lat, molt especialment,en les cúpules de la majoria de religions, també de la política, de l'economia i fins i tot dels Estats,que prenen les seves decisions autoritàriament sense consultar a la ciutadania i sense fomentar la
democràcia participativa.

8. El millor antídot contra el fonamentalisme és: fugir de la possessió absoluta de la veritat i cercar-la col·lectivament, tot respectant el pluralisme, el dret a la diferència, la interculturalitat i el diàleg interreligiós. Promovent la pau, la justícia, la solidaritat amb els exclosos, la defensa de la natura ila igualtat entre homes i dones.

Certament tots els fonamentalismes són una veritable xacra, però potser pel seu pes històric i perquè molts ens hi hem sentit vinculats, el que més molesta i desanima és el que avui practica l'Església catòlica, amb el qual s'allunya de la doctrina del Vaticà II, però molt més del “Pacte de les Catacumbes de l'Església serventa i pobra”, que 40 Pares Conciliars varen signar el 16 de novembre
de 1965, pocs dies abans de la clausura del Concili. El Pacte, en els seus 13 punts, insisteix en la pobresa evangèlica de l'Església, sense títols honorífics, sense privilegis i sense ostentacions mundanes; insisteix en la col·legialitat i en la corresponsabilitat de l'Església com a Poble de Déu,en l'obertura al món i en l'acolliment fratern.

Jaume Rocabert Cabruja 
Cofundador d’Església Plural
Publicat al diaridegirona.cat - 03/10/11